diumenge, 31 d’octubre del 2010

LA VIE EN ROSE

I om ha de ser un vi rosat??? doncs en la meva modesta opinió; així, com el que us presento immediatament.

Bé, primer de tot aclareixo que tot i que de vegades la vida pot ser rosa(siguem positius i kitsh!!!!), en el món dels vins la cosa no va per aquí ja que acostuma a tenir pocs matisos: o blanc o negre (avui en dia mooooltttt negre), però us aviso ... us aconsello... que de tant en tant li doneu un toc d'aquest color a la vostra copa. Vi denostat per tothom (bodegues, comerços i consumidors...) penso que pot donar moltes alegries a qui el tasti: agradable, llaminer, amb cos i forma, primaveres, tardors, veritat i versatilitat, i a sobre aguanta molts plats que avui en dia son impossibles de maridar amb un negre.

El vi tastat avui podríem dir que és un clàssic, un rosat de llibre, de fet diria que seria un dels pocs rosats que es tasten als cursos de sumillers o simplement als tallers de tast d'arreu. Ui !!!! però si no és un rosat de garnatxa, doncs no, aquest és un rosat de merlot com el també fantàstic GRAN CAUS ROSAT però a la meitat de preu.

Som-hi !!!! ai per si ho dubtabeu és un Penedès i ademés ecològic .

Vi: MAS COMTAL
Anyada: 2009
Bodega: MAS COMTAL
D.O.: PENEDÈS
Varietats: Merlot
Elaboració: macera unes 12 hores per tal d'aconseguir aquest color rosat. Després fermenta durant 15 dies a una temperatura de 14-15ºC.
Alcohol: 13, 5%
Tª SERVEI: 10º
PREU: 6,80 €
COMPRA: Al mateix celler (el podreu trobar a moltes botigues, a Sabadell, el trobareu a BOTELLERIA SANT JAUME)
CATA: Visual: Color robí molt lleuger, ja un pel evolucionat.
Olfacte: Bona intensitat aromàtica a fruitetes vermelles, cítrics (mandarina, taronja), anisats, floral (violetes??).
Gustativa: Entrada fresca, suau, molt untuós, exploten les fruites vermelles en forma de caramel, caramel de violeta, un final de regalis poc amarg molt agradable Acidesa correcte. Post gust mig.

Conclusió: Vi fàcil, ideal per aquests aperitius de dies calorosos o aquestes tardes de gandula i llibre.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Nova Tobada del Grup de Cata

24 de Setembre de 2010. Lloc: C/Regàs de Sabadell.
En aquesta trobada després de les vacances estivals vàrem fer un tast comparatiu de vins de Bordeus i a demés vam tornar a tenir d'estrella convidada al Vega Sicilia "Unico" 1999.

La comparativa es va plantejar com un desafiament (senzill, tot s'ha de dir) entre Rive Gauche vs Rive Droite, és a dir es van obrir 2 vins de la part esquerra de La Gironde, ambdós de Haut Medoc, un Margaux i un Moulis-Medoc, i 2 de la part dreta, un Pomerol i un Còtes de Castillon. Hem de dir que tots 4 bastant decebedors, us explico....

Vàrem començar per la part dreta per allò de que són més fàcils ... primer de tots l'AMPELIA 2005, un CÔTES DE CASTILLON d'extraordinària anyada, el vi encara estava una mica per fer, fruita vermella en nas i poca cosa més i un atac en boca molt i molt sec, nerviós, més fruita vermella i un pel de regalèssia al final, final mig, tot i això va anar millorant durant la nit. El segon que vàrem tastar va ser el POMEROL el CHATEAU FRANC MAILLET 2001, amb un nas molt tancat al principi, aromes a òxid, trufa i caça, poc a poc fruita negre com ara aranyons i nabius, en boca tanins molt presents en principi, sedós, suau, elegant i final molt decepcionant ja que degut a la categoria del vi, esperàvem que aguantés més.

De seguida vam anar per la banda esquerra, esperant millorar els presents, i bé tot i que jo personalment hi tenia molta esperança posada en un MOULIS-MÉDOC de 1999, concretament el CHATEAU POUJEAUX, un cupatge de CS, Merlot, C. Franc i Petit Verdot, i certament potser va ser el que va agradar menys tot i que es possible que li hagueren d'haver donat més temps encara (1 nit més???), tancat com unes golfes d'una casa abandonada, aromes de reducció per un tub, sang i poca cosa més, en boca la sensació va ser que ni fu ni fa ... i llavors ve quan dius, bé el proper sí que ens agradara un 2eme Grand Cru Classé MARGAUX, el CHATEAU DURFORT VIVENS 2003, un nas fantàstic, complex, fruita vermella i negre madura molt present encara, molt de pebre, torrats, cacau i cafè, en boca va ser un vi elegant, molt fresc, mig cos i final mig (per no dir curt).

La conclusió potser va ser que per tastar un bon Bordeus, que no et deixi indiferent, que t'emocioni ... t'has de deixar els diners a la bodega, i... qui va guanyar? riba dreta o riba esquerra ? Doncs jo ho deixaria en taules ... ja que com dèiem abans ni FU ni FA.

El vi convidat d'aquesta nit va tornar a ser el VEGA SICILIA "UNICO" 1999, ja que hi havien alguns penyistes que no l'havien tastat i que carai el vi s'ho mereix ... val a dir que l'emoció de la primera vegada no hi va ser, que en nas no ens va dir gaire cosa, però bé hem de pensar que els grans vins no necessiten una descripció aromàtica, és més perquè cal reduir en gran vi a unes sensacions en nas que a la majoria de gent no li diuen res??? Un gran vi es demostra en boca, i en el tacte i aquest gustativament t'ho diu tot, potent, generós (t'ho dona tot: acidesa, fuita, fusta, especies, amargs...), envolvent, rodó, t'omple i nens!!! quin final, el final més llarg de la historia ... EXTRAORDINARI VI.

diumenge, 22 d’agost del 2010

Afortunat souvenir

Des que som pares, això de viatjar s'ha convertit en un record, tot i que, per sort, anem descobrint paisatges més propers a casa i tenim grans amics.

Els amics sense responsabilitats infantils són els que ens expliquen coses i rutes d'altres països, llunyans uns, veïns els altres ... com ara França, d'aquí prové el vi que avui tastem, concretament de la zona de Jurançon (sudoest) flanquejada pel Castell de Pau i per suposat pels Pirineus. La veritat és que tots els "souvenirs" m'agraden (inclosos els "frikis") però que ens portin uns vins em fa especial il·lusió, per defecte professional (obvi) però sobretot si te'ls prens amb les persones que l'han portat, mentre t'expliquen apunts del viatge, en aquest cas la Susana i l'Elies.

França vitivinicolament parlant fa enveja, pels terrers, pels vins, per la avantatge que ens porten en anys, per com cuiden el que és propi i autòcton i ... mmm...envejo sanament els seus vins dolços naturals (sense addicció d'alcohol): Sauternes, Barzac, Montbazillac, Jurançon, Loira (Quart de Chaume i Vouvray ), Alsàcia, Jura i d'altres regions que em deixo. Vins amb una dolçor lleugera, amb una superba acidesa que els hi otorga frescor, vins grandiosos acompanyant foie o formatges. Emocionants.

Bé us descric humilment el que em va dir el vi.


Vi: CHATEAU LES ASTOUS. Vendanges Tardives
Anyada: 2006
Bodega: Heid Fréres- CAVE DES PRODUCTEURS DE JURANÇON
D.O.: AOC Jurançon
Varietats: Petit Manseng 90%, Gros manseng 10%
Elaboració: Verema tardana recollida a mà al Novembre després de 3-4 passades. Criança en ampolla d'almenys 18 mesos
Alcohol: 13%
Tª SERVEI: 10-12º
PREU: Desconegut. Econòmic. Si aneu a França busqueu-lo a Carrefour o Auchan
COMPRA: França
CATA: Visual: Groc or, amb reflexes ja taronges, brillant, no gaire glicèric.
Olfactiva: Intensitat mitja alta que dona mel, orellanes, pruna groga, taronja confitada, apunt cítric (pell aranja) i fruita tropical (mango), figues seques, canyella. M'ho creuria si em diguessin que té quelcom de Botrytis
Gustativa: Entrada suau, fresca. Lleugera dolçor amb una bona acidesa. Pas sedòs. Retrogust un pel amarg gens molest. Té un final llarg, molt i molt agradable.

Gràcies, per compartir-lo.

Deixeu-me apuntar que la nota de tast es refereix bàsicament al 1º dia de l'ampolla oberta, que és quan el vaig trobar un gran vi, el 2ºn dia tot i que és un vi excepcional amb una fantàstica RQP (relació qualitat preu), el vi havia perdut nervi i per tant una certa frescor.

divendres, 6 d’agost del 2010

Blanc ecològic

Troballa: "Vi amb una RQP (relació qualitat preu) excepcional trobat per un atzar o en el curs d'una investigació, d'una busqueda ... normalment al super o a la viniteca de prop de casa".

Tornem als vins econòmics i a més a més ecològics, en aquest cas un vi blanc del Penedès, terra de blancs i dic això encara que em renyin, doncs si és veritat que hi han excel·lents vins negres en aquesta terra, però quants són vins únicament fets amb varietats pròpies???? doncs molt i molt pocs, tots realitzats amb varietats foranes mal dites millorants.

Almenys en blancs encara conserva, gracies a l'ajut inestimable del cava unes varietats que li són autòctones i per tant que li confereixen una identitat pròpia al Penedès.

Aquestes varietats són les utilitzades en el vi que avui tastem: Parellada, Xarel·lo i Macabeu. I doncs que ens aporten aquestes varietats de raïm??? De forma general: La Parellada dona vins de poca graduació, àcids, aroma fresc i delicat i escassa longevitat. La Xarel·lo ens porta a mosts rics en sucre, mitja graduació alcohòlica i acidesa no excessiva però equilibrada. Vins consistents, generosos en aromes i paladar elegant i sedós. I per últim la Macabeu que produeix vins de qualitat, afruitats, lleugers, equilibrats i d'aroma fi, melós i elegant (poma, préssec).

Vi: BLANC DE PACS
Anyada: 2009
Bodega: PARÉS BALTÀ
D.O.: PENEDÈS
Varietats: Parellada, Xarel·lo i Macabeu
Elaboració: Fermentació a 16° C en dipòsits d’inoxidable durant 2 setmanes.
Alcohol: 11, 5%
Tª SERVEI: 6-8º
PREU: 4,80 €
COMPRA: El Celler de la Vila (Sant Quirze del Vallès)
CATA: Visual: Groc molt pàlid brillant amb algún altre sediment, poca llàgrima.
Olfacte: Intensitat mitja alta de flors blanques, fruits blancs (poma golden, pera madura), i cítrics com ara l'aranja.
Gustativa: Entrada fresca, suau, saborós, fruitós, salí, i lleuger. Acidesa correcte. Post gust mig.

Conclusió: Vi fàcil, ideal per aquests aperitius de dies calorosos o aquestes tardes de gandula i llibre.

Parés Baltà és un celler familiar ubicat a Pacs del Penedès des de 1970, realitza pràctiques ecològiques des de llavors i actualment els seus vins estan certificats pel corresponent organisme. Actualment hi ha treballant a vinyes i al celler 3 generacions:l'avi que encara controla part de la viticultura, juntament amb el pare, i els 2 nets que porten la direcció del celler juntament amb les seves esposes que són les enòlogues.

Reconec que no conec gaire els seus vins, tot i que ja en tinc ganes, però si que us puc aconsellar que tasteu aviat el seu Calcari (100% xarel·lo), un delicat equilibri entre la frescor i la untuositat. Val a dir que avui en dia al Penedès si no fas un Xarel·lo varietal no ets ningú i Parés Baltà el té excel·lent.

dimecres, 21 de juliol del 2010

I ara que???

Bé, ja tenim un títol que hi diu que som sumillers ... i ara que??? doncs que en volem més... perquè te'n adones que saps menys coses que abans, perquè ... carai!! a l'escola, en grup i amb l'ajuda del docent de torn és molt senzill trobar-hi els defectes, les virtuts i les característiques d'un vi, però a soles, en silenci (jo personalment per fer una bon tast, necessito silenci, silenci interior), que et diu ??? té algun defecte?? com deu està fet? que li trobarem?? per que no ens emociona??? ...

Ui, i quan aquell vi no ens vol dir res, és a dir està molt tancat, mort, o simplement no tenim el dia, llavors arriba la desesperació, comences a remenar i marejar el vi, i esperes... i olores, i tastes ... i esperes més encara ... i ... doncs ????

Doncs ser sumiller vol dir tenir paciència (amb els vins, amb els clients i amb tu mateix), humilitat (només sé que no sé res), i tenir la decència de no carregar-se mai un vi doncs darrera d'aquell brou hi ha una família que hi ha posat totes les ganes, l'estimació i les diners perquè allò surti bé, que estimen la terra d'on treuen els seus vins i la gent que la conrea, i nosaltres mai serem ningú per dir el contrari.

I ara que??? doncs continuarem aprenent, i en la mesura del possible, fent difusió d'aquest món que tant ens enganxa, fent veure a qui ens vulgui escoltar que el que trobem, el que olorem, tastem, el que ens emociona no són ni imaginacions ni resultats matemàtics , només veritats relatives, subjectives i discutibles.

Una abraçada als meus companys de curs amb un munt de mèrits, Jordi, Albert, Dani i Xavi i als "supers" Pep, Carmen, Carlos, Alberto y Arturo.

dimecres, 9 de juny del 2010

La meva primera troballa

Troballa: "Vi amb una RQP (relació qualitat preu) excepcional trobat per un atzar o en el curs d'una investigació, d'una busqueda ... normalment al super o a la viniteca de prop de casa".

La meva 1ª troballa ja data de fa uns quants anys, de quan el pare ens portava a dinar al típic i de confiança CAN RECTORET (Ctra. Mollet a Sabadell) on se'ls ha de reconeixer una bona carta de vins catalans, llavors no li donava gaire importància al vi, tot i que m'agradava prou. En aquest cas és el vi de la casa. Estic parlant del SYNERA NEGRE 2008 (D.O. CATALUNYA) de les BODEGAS ROQUETA (del Roqueta????? siiii!!!!).

Al cap d'uns anys, ja posada en el tema professionalment, vaig tenir la oportunitat de vendre'l, i com el venia!!!! Un vi de diari, molt ben fet, a un preu molt bo, i amb un nom preciós (record a Salvador Espriu)... mai tenia suficients caixes.

Avui, aprofitant les oportunitats que la xarxa ens brinda, us l'ofereixo, tot i que segur que l'heu tastat alguna vegada, torneu-hi... i mireu-lo amb bons ulls, us donarà una estona molt agradable ...

SYNERA NEGRE és un vi modern, el seu pas en barrica dona unes notes complexes que es fonen amb tota la fruita que porta.

En propers dies tastarem el blanc i el rosat, també magnífics.

Vi: SYNERA NEGRE ENVELLIT EN BARRICA ROBLE
Anyada: 2008
Bodega: BODEGAS ROQUETA
D.O.: CATALUNYA
Varietats: ULL DE LLEBRE I CAB. SAUVIGNON
Elaboració: Criança curta en barrica de roure americà durant 3-4 mesos.
Alcohol: 13, 5%
Tª SERVEI: 15-16º
PREU: 3,95 €
COMPRA: El Celler de la Vila (Sant Quirze del Vallès)
CATA: Vista: Cirera picota molt cobert, ribet encara molt i molt viu de tons violacis, capa alta, llàgrima present, molt brillant
Nas: Nas sencill, agradable d'intensitat mitja, molt fruitós, fresc, fruits del bosc, gerds, mores de llaminadura i surt bastant present la fusta en forma de sucre cremat.
En boca: Té un atac molt fresc, llaminer, aquí la fusta està és ben integrada. Saborós. Retrogust correcte. Convida a seguir bevent.

Tant de bo els supermercats tinguessin plenes les estanteries de vins com aquest.

Espereu-me que porto el blanc...




diumenge, 30 de maig del 2010

Un Montsant a bon preu

Fa dies que el veia però no m'acabava de decidir, les grans superfícies van justetes de vins catalans, i quan te'n trobes sovint són vins d'anyades antigues que no et fa cap gràcia provar... a vegades només depèn de que el format, és a dir ampolla, etiqueta, càpsula, informació de la contraetiqueta no et crida gens l'atenció, inclús potser et tira enrera.

En fi, al que ens interessa ... no penso que sigui un mal vi, tenint en compte que essent el Montsant una D.O. jove (2002), emergent, emparentada amb el seu germà gran el Priorat, doncs els preus dels seus vins no són pas barats, vaja que no són Valdepeñas (amb tot el respecte per aquesta D.O que fan vins molt "xulos", però n'hi han molts que tiren d'esquena,) però per sort nostre no arriben als luxes del Priorat.

Estem parlant de DAIRO 2007 un criança de les bodegues Cellers Unió, presents a Priorat, Montsant, Terra Alta, Tarragona i Cava (m'agraden moltíssim els seus Perlat i el Clos del Pinell a preu minúscul.)

BODEGA: CELLERS UNIÓ
D.O. MONTSANT
VARIETATS: GARNATXA, CARINYENA (ho sento, de tota la vida són carinyenes res de mazuelos, samsons o altres histories, i a qui li piqui que es rasqui) i SYRAH
CRIANÇA: 6 mesos en roure americà i francès
ALCOHOL: 13,5%
Tª SERVEI: 15º (important). Això són 20 minuts de nevera aprox.
PREU: 3,95 €
COMPRA: Alcampo
MARIDATJE: Carns a la brasa i llegums estofats.
CATA:Rubí intens, ribet encara viu, capa mitja, llàgrima densa, poc glicèric (és a dir en vista és poc oliós, lleuger).

Nas: de primer surt la fusta, xocolata, pebre negre, balsàmics amentolats, mica en mica va sortint la fruita negre anisada, cireres en licor. Sencill i d'intensitat mitja.

En boca es fresc, lleuger i agradable tot i que es noten els tanins de la barrica (massa???) secants. Final suficient, lleugerament fumat, a cacau i préssec.

dimecres, 19 de maig del 2010

Per cada dia

DURIUS natural Reserve 06, és un Vi de la Terra de Castilla y León, concretament de Arribes del Duero, i encara més concretament del Parc Natural de Arribes del Duero, espai ecològic, emparat en la marca natural de la Red de Espacios Naturales de Castilla León.

Estem parlant d'un vi sencill, tot i que no acabo de veure clar que sigui un vi ecològic, si bé prové d'un parc natural i que contribueix al desenvolupament sostenible. Però en fi el que busquem és que sigui un vi correcte, i per mi el preu és espectacular, vi que passa fàcil, i sense ser una explosió de sensacions, ni ser espectacular, entra molt i molt bé.

Este parlant de 3, 69 € sinó recordo malament.

L'elaboració és un misteri, tot i que podria assegurar que és bàsicament un monovarietal de Tempranillo i que està envellit una mica, només miqueta per roure, si algú ho té clar que em corregeixi.

Anem a pel que ens interessa, la cata:
Visual: Color rubí, capa mitja alta, ribet granat, brillant, llàgrima lenta tot i que no tenyeix la copa.
Nas de intensitat mitja, fruites molt i molt madures compotades de prunes, un pel licorós, especies i alguna cosa de cacau o caramel, un pel mineral.
En boca, té un atac molt madur, tanins dolços tot i ser bastant presents, guindes en licor, acidesa més que correcte, post gust no molt llarg.
Molt i molt digne, tot i que potser hauriem d'anar buscant una anyada ja més nova.

Rebusco a les estanteries alguna ampolla de vi que sigui elaborat a Catalunya, i tot i ser conscient de que n'hi ha un munt, els supermercats van justets d'aquestes referències, no ens en sortim del Conde de Queralt i del Roqueta ... segueixo provant.

diumenge, 9 de maig del 2010

Més troballes

Troballa: "Vi amb una RQP (relació qualitat preu) excepcional trobat per un atzar o en el curs d'una investigació, d'una busqueda ... normalment al super o a la viniteca de prop de casa".

Aquesta vegada, vaig anar a per el Criança 2006 dels Monte Ducay també a l'Alcampo, (em consta que també està al Mercadona).

Vi: Monte Ducay Criança 2006
Bodegas San Valero
D.O.: Carinyena
Varietats: Tempranillo, Garnatxa i Carinyena
Preu: 1,75 €

Havia tastat, a través de veure moltes referències a diferents foros, els seus germans el Reserva i el Jove, que em van semblar molt i molt dignes tenint en compte el preu que gasten. Aquest criança ja em va semblar més justet, equilibrat, un criança respectuós amb la fruita, sense grans qualitats però tampoc sense grans defectes, potser un pèl apagadot. Ens serveix per acompanyar un àpat modest de diari sense molestar, i tot això per menys de 2 €, o sigui que impossible demanar res més.

Té ànima? segur que sí, almenys la dels cooperativistes d'aquesta modesta bodega d'Aragó.

Si podeu no us perdeu el jove o el Reserva (embolicat amb paper de pergamí).

dilluns, 26 d’abril del 2010

Mai defrauda

Ja sé que us vaig comentar que seria un blog on parlariem bàsicament de troballes, i això vol dir economia, però no me'n puc estar de fer-vos saber les notes d'un vi que he pres aquest cap de setmana, que si bé no és una troballa, moltes estrelles del firmament del món del vi voldrien assemblar-s'hi perquè, tot i els seus 25 € és un vi magnífic, i comparat amb algun vi tastat últimament de més de 100 €, li passa la mà per la cara.

Es un Ribera del Duero que ja em tocava obrir-lo perquè el pobre s'estava pansint i tot i que no soc de guardar massa els vins, aquest em feia cosa destapar-lo, perquè va ser el meu primer vi comprat en el moment que vaig fer un canvi de rumb i em vaig dedicar professionalment a aquest món, o sigui el 2006.

El vi en qüestió es un Aalto 2003, difícil anyada, massa calorosa, però que ben treballada podia donar vins tant bons com aquest, treballat per un gran enòleg com Mariano Garcia (ex de Vega Sicília i actual de Mauro).

Obert 30 minuts abans, sense decantar. Vi que emho, necessita més temps i una temperatura adequada, el prenc a 15-16º ... Capa molt alta, color rubí, llàgrima densa ... en nas ens trobem amb un pot de confitura de prunes, xocolata, torrats cremosos del roure, i tabac, molt cremós. L'he pres en 3 dies diferents i en cap moment m'ha decebut.

En boca omple, és rodó, més afruitat, rotund, carnós i molt càlid... sedós ... postgust llarguíssim. Els seus 14,5% d'alcohol ni es noten.

Ains... feia dies que no trobava un bon vi, emocionant. Per sort tinc 3 anyades més per probar a casa, 2004 que caurà aviat, 2005 i 2006 que esperarem un temps encara.

diumenge, 18 d’abril del 2010

3º Tast dels Catacebes

Deu ni do la gent que érem el divendres a la 3ª cata del grup. La veritat és que cada vegada són més entretingudes per això cada vegada s'hi apunta més gent. Sort en tenim que Hedodist té recursos per tot i vàrem estar molt bé.



La idea d'aquesta sessió era catar 4 vins molt mediterranis i per tant amb varietats típiques com ara Garnatxa, Carinyena i Monastrell, o si més no molt ben adaptades al clima suau i atemperat, com la Sirah. I comencem justament amb la Syrah de Conca de Barberà, un Arnau 2008 amb 4 mesos de barrica.

El vi syrah és un vi amable i saborós, d'aroma profund a fruites silvestres i violetes. El color és intens, refinat, sòlid i auster, especiat i d'acidesa destacable ... i en aquest cas l'Arnau 2008 de les Bodegues Rende Masdeu es va mostar així molt al principi i en nas, perquè en boca es quedava un pel curt i va desapareixer de la copa en menys de 30 minuts. Per fer justícia cal dir que era el vi més econòmic, ja que parlem de 10 € en botiga.

El segon vi en tastar va ser el Carinyena, una bona carinyena de Terra Alta el Llàgrimes de Tardor Selecció 2005 de la Coop. Sant Josep de Bot, tot i que soc de la opinió que no és un monovarietal i que porta garnatxa (Ho penso bàsicament per aquest puntet de gominola que tenia). La qüestió es que aquest si que va agradar i força, ja que de segur que estem parlant d'un vinàs, força agradable, llaminer, fruita madura, amb una punta alcohòlica que no molesta. Va anar millorant tota la nit.

El tercer, emho, crec que el millor de la nit, un vi que no coneixiem pràcticament ningú d'una bodega molt petita del Montsant del poble de la Figuera, segons ens va comentar en Jaume. El PATER 2006 de la bodega Ficaria Vins, un vi de Garnatxa 100% de producció molt petita i vinyes velles, el 50% del vi fermenta en botes de 500 lts i reposa de 12 a 14 mesos en barriques de roure francès. Opulent i fresc a la vegada, molt llaminer, cireres, groselles, i notes cremoses del roure molt ben integrades .. molt bona acidesa que va acompanyant tota la nit i fa que no et cansis de veure'l. Una "Xulada" i un bon descobriment.

Per últim, un vi que potser no va entendre ningú perquè la Monastrell no és un raïm fàcil tot i que si parlem de vins mediterranis no pot faltar-hi. Raïm difícil, de molts matissos, amb un fons dolç i amargòs a la vegada que no agrada a tothom. Era l' Estrecho 2005 de les bodegues Enrique Mendonza, un vinàs com tots els que el·laboren aquesta família que tant i tant estima el vi i referència de la D.O. Alacant. De totes maneres, reconec que va costar molt que s'obrís, per mostrar-se tímid entre dolç, fruita molt i molt madura, guindes en licor, molts balsàmics i força fusta, ja que el problema de l'alcohol és que anul·la una mica la fruita... en fi ... tothom esperava ja l'estrella d'aquella nit.

Aquesta va ser ni més ni menys que un PAGO DE CARRAOVEJAS CUESTA LAS LIEBRES 2004 de Ribera Duero.... ains... tanta il·lusió que li posem en aquests vins i llavors t'emportes uns xascos... anem per parts ... el vi es una passada, un vi excel·lent sense ni un defecte, però es clar això és com la parella, qui vol tenir a don/ña perfecte al costat si llavors no ens demostra que ens estima, no ens fa trempar, tothom ens diu quina sort que tens, però mira tu prefereixes al lleig o lletja del costat. Doncs això és el que ens va passar a tots, un bon vi, clàssic, fusta i més fusta (massa???) molt americà vaja. però ens quedavem amb la garnatxa del vell Montsant.

"Lo dicho": un molt bon vi.

Com que ens va semblar que no haviem begut prou, varem obrir un parell d'ampolles de cava Jaume Giró BN Selecte Gran Reserva guardonat amb la medalla d'or EFFERVESCENTS DU MONDE - 2009 excel·lent cava, molt complex, vinós, i amb molt de cos.

Tots els vins, excepte l'Estrecho i el Pago de Carraovejas estàn distribuits per Hedodist.

I qui no estigui d'acord ... doncs ja m'ho farà saber.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Troballes al "super"

Troballa: "Vi amb una RQP (relació qualitat preu) excepcional trobat per un atzar o en el curs d'una investigació, d'una busqueda ... normalment al super o a la viniteca de prop de casa".

Qualitat i originalitat al millor preu.

Vi Troballa: Rectoral de Amandi 2008. D.O. Ribera Sacra (Galícia)
Lloc: Alcampo Sant Quirze
Preu: 6,5€ (val a dir que l'última vegada que vaig comprar aquest vi, em va costar 4,50 €)

Ja us vaig comentar en l'anterior post que un dels meus raïms, era la Mencía. La Mencía té comportaments molt diferents segons es tracti del Bierzo (Castella-Lleó) o de Ribera Sacra (Galícia). En el Bierzo es mostra potent, amb una gran personalitat, color, sedositat, un pel falta d'acidesa potser, tot i que tenen gran capacitat de guarda. En canvi a Ribera Sacra ens donaria vins amb una acidesa més remarcable, més fruitosos frescos i suaus.

Cata: Primer de tot la presentació és bastant atípica, etiquetatge rosa, però rosa quico eh??? però mira justament per això em va cridar l'atenció entre les estanteries del supermercat. En vista es d'un cirera viu, ribet violeta, capa mitja alta (si us fixeu quasi no es transparenten els dits si els posem sota la copa), poca llàgrima (alcohol 12,5%) tot i que tenyeix la copa. M'encanten els colors dels vins negre joves ...

En nas tot i que no té una intensitat massa alta hi trobem bàsicament fruits vermells, poc madurs, làctics, vaja jo en resum hi trobo olors de petit süise de maduixa-plàtan, i notes d'espècies (pebre negre, potser) .

En boca és saborós, un pel dolç, atac suau, molt llaminer, tremendament fruitòs, molt fresc. Festival de gominoles. Final no massa llarg (és a dir la percepció que es manté dins la boca no es molt llarga).

Es un vi per tenir en compte tot i que la pujada de preu és impressionant.

divendres, 2 d’abril del 2010

I a mi que m'agrada

He decidit fer una declaració de principis i explicar-vos mica en mica el que em fa gaudir més que, probablement, serà del que més conversarem.

Podriem dir que en general tots els vins si estan ben fets m'agraden, però hi ha unes varietats concretes que hi tens cert feeling, unes zones, uns vins concrets que els tracto millor que d'altres, perquè tenen una historia al darrera, perquè tenen més tipicitat, perquè quan vas visitar la bodega et van tractar molt bé, normalment vins amb una relació qualitat-preu bona.

En aquest cas val a dir que soc una enamorada de la garnatxa tant blanca com negre del Priorat o Empordà, gaudeixo molt amb la deliciosa estructura de la Mencía del Bierzo o Ribera Sacra, el caràcter tan mediterrani de la Monastrell, la princesa Pinot Noir, la sensual Merlot i l'antiquíssima Albarinyo. Us haig de dir però, que potser d'aquí 10 dies he canviat d'opinió perquè m'ha fascinat un altre tipus de vi ... en fi, el meu criteri és així de volàtil.

Llavors en última instància tindriem aquells vins amb ànimes bessones a la meva, potser amb defectes com jo, aquells que t'ericen els pels dels braços, aquells que et fan por tastar-los massa vegades per si algun d'aquests glops et decep, aquells que els hi poses paisatge i companyia... La veritat és que d'aquests n'hi ha pocs, però tot just acabo de començar i que voleu que us digui encara som joves i ens queden moltes copes a tastar.

Tots ells tenen ànima.

De tot això és del que em ve de gust parlar. Quins vins us emocionen a vosaltres????

dilluns, 22 de març del 2010

Visita Empordàlia

Aquest passat diumenge 21 de març, quan ja per fi haviem entrat a la primavera, un grup de CataCebes àrem tenir el plaer de visitar la Bodega-Cooperativa Empordàlia de Pau emparada en la D.O. Empordà.

La visita va començar amb una passejada per les vinyes de Carinyena, seguint l'estel·la de la molt atenta i responsable de comunicació de la bodega, on varem poder gaudir d'una bona vista de les muntanyes de Roses que fan de contrafort al massís del Cap de Creus, des d’on es contemplen part de les vinyes, ceps joves (d'uns 15 anys) al costat de ceps vellissims de 50 i fins i tot 70 anys per damunt de terrenys aspres, majoritàriament de naturalesa granítica o d’esquist (licorella) que otorguen als vins bona mineralitat.

Després d'aquesta petita xerrada a peu de vinyes varem anar a bodega a visitar el celler de vins i el trull d'oli, aquí ja van anar una mica més per feina i va anar tot un pel massa ràpid, però la veritat es que tots teniem ganes de tastar alguns dels seus vins.

Els vins a tastar varen ser el Sinols Blanc (macabeu i Garnatxa blanca), el Sinols Criança i coneguda Garnatxa (vi dolç), també de retruc es va obrir un Sinols Negre 2009 molt i molt bo, potser el millor? bé personalment va ser el que em va agradar més, sobretot tenint en compte la RQP (relació qualitat-preu). Són vins sense gaires pretensions, però que poden amenitzar un bon dinar informal. També vem podre probar l'oli de Pau fet amb les varietats autoctones de l'Empordà, l’argudell i corivell. Un oli excel·lent.

Va ser un bon dia, en que la temperatura va acompanyar, tot i que em va donar la impressió de que als de l'Empordà els falta creure-s'ho una mica això de fer bons vins.

Vam acabar la diada dinant a Ca la Maria de Mollet de Peralada.

diumenge, 14 de març del 2010

Ens iniciem


Començo aquest bloc amb il·lusió i amb la idea de compartir moments de vins i segurament alguna cosa de menjar, tot amb una mica de soul, ànima, alma, âme o ...

Primer de tot crec que m'hauria de presentar; soc la Carme, de Sant Quirze del Vallès, aficionada al vi i a al món que el rodeja doncs ja porto anys sent una venedora, apassionada, informada, catadora, lectora de vins i més. És a dir segurament com a molts de vosaltres que m'heu llegit o trobat. Amb això vull dir que no cal res més que interès, ganes, una mica de memòria olfactiva i cert vocabulari per poder gaudir àmpliament del vi i de tot el que el rodeja, i amics tot això s'aprèn.

La meva idea és anar-vos comentant d'una manera planera, cates, visites a bodegues, novetats, diades de tast, reunions del meu grup de tast, etc... i si a sobre m'ajudeu amb les vostres opinions o suggerències, estaré més que satisfeta.

Si mai voleu passar una bona estona, teniu interès en poder fer un curs de tast, ja sigui de nocions bàsiques, d'iniciació, temàtic (El Mediterrani, Rioja vs Ribera, Cava vs Champagne, vins i formatges, o d'altres que s'ens vagi acudint a vosaltres o a mi... ) no dubteu en posar-vos en contacte amb mi i quedarem d'alguna manera: a casa vostra o a un local.

Us espero aquí, davant la pantalla.