No en qualsevol lloc: Porrera

Ja fa temps volia escriure sobre Porrera, és un poble que em fascina, encantador, irreverent, orgullós, altiu, encara verge de totxo, petit, només 475 hab. i tot i això amb 18 cellers en el seu si, de fet quan entres a Porrera i vas a parar irremeiablement a la Plaça Catalunya, centre de la vila, baixes del cotxe i ensumes vi, com si de les fonts, dels bassals i del riu Cortiella que travessa Porrera hi brollés vi. Tot està perfumat de Priorat.

De fet si algú vol entendre el Priorat, ho ha de fer des de dalt a Porrera, entendre que la duresa d'aquesta terra i per tant la dificultat de treballar-la és la que perfila no només el caràcter dels seus vins sinó també de la gent que hi viu.

SITUACIÓ.
El poble de Porrera està íntimament lligat a la vall del riu Cortiella. Disposat al fons de la vall, en un punt on aquesta s’obre una mica en trobar-se amb el torrent de la Teixeta, la seva visió des del coll major venint de Falset és com si hagués rodolat muntanya avall fins quedar assentat sobre la vessant assolellada del riu, a recer dels vents del nord i sota l’esguard de la serra del Molló. El seu terme municipal s’estén per tota la vall del riu.


La població és agrícola, encara que només s'aprofita un 40% del terme. La resta roman erma, dedicada a pasturatge, garriga o bosc. El regadiu no arriba ni a l'u per cent dels conreus.

El conreu principal és avui la vinya, seguit de l'avellana i l'ametller. 


UNA MICA D'HISTORIA. 

Porrera és un d'aquells pocs pobles del Camp i l'Ebre als quals la història els ha reservat la fama de lliberals i insurrectes. Com en gairebé tots els casos, se l'han guanyada. Era un dels pobles que més es van enfrontar al domini senyorial de la cartoixa d'Escaladei.

A l’any 1462 defensà la Generalitat enfront el rei, en la guerra de Successió contra les tropes borbòniques, en el bandolerisme del segle XVI contra la reialesa, contra les forces napoleòniques a principis del XIX i contra els absolutistes que el 1822 cremaren la vila per tercer cop a la història. També, al segle XIX, amb les guerres entre absolutistes i lliberals, Porrera era, aleshores, una de les poques illes antiabsolutistes i anticlericals del territori. Fou un dels pobles que més va defensar la Constitució de Cadis de 1812 i arran d'això van ser nomenada vila eminentment constitucional.

Durant el segle XVIII, a Porrera i a tot el Priorat, es van viure uns moments de fort creixement econòmic. L’aiguardent era la principal beguda de la gent i sobretot dels mariners. Reus, París i Londres eren els mercats on s’establien els preus d'aquesta beguda i des del port de Salou s’exportava arreu. La gran demanda va fer que el Priorat s’especialitzés en el conreu de la vinya.

La segona meitat del segle XIX va ser un altre gran moment d'esplendor del Priorat. La febre d’or va ser un període d'eufòria econòmica de la viticultura catalana. Tot va començar quan les vinyes europees van ser atacades per la fil·loxera, un insecte que matava la vinya. Com que no tenien vi propi, els països Europeus es van veure forçats a importar-lo i Catalunya es trobava en una situació immillorable per abastir el mercat. Van augmentar molt les produccions i es va plantar vinya fins i tot en els llocs més difícils i escarpats del territori. Finalment la fil·loxera arribà a Porrera el 1894, tot i que es van salvar algunes vinyes històriques que segueixen ben plantades i oferint la seva mínima producció anual.

En un altre àmbit, Porrera ha conservat sempre el seu aspecte senyorial i orgullós: les cases, espaioses i sumptuoses; els carrers, el riu i les amples portalades, recorden el seu gloriós passat. Destaquen sobretot els rellotges de sol, datats entre els anys 1840 i 1880, amb peces realment interessants, com ara el rellotge vertical declinant, anomenat «rellotge de tarda», difícil de trobar arreu de Catalunya, o el del Portal, considerat el més gran en dimensions. N'hi han 14 en tota la vila

* Informació extreta de http://www.turismepriorat.org/ca i http://www.porrera.org// i http://www.cellersdeporrera.com/wordpress/

TERROIR
Per parlar dels vins de Porrera, potser hauriem de parlar primer de la D.O. que l'ampara Denominació d'Origen Qualificada del Priorat. Priorat és terra de còdols i licorella, tret característic d'aquesta zona, que en definitiva és un tipus de pissarra de l'època carbonífera, i que tot i tenir un aspecte de duresa, s'esmicola fàcilment i encara així la vinya ha de fer un gran esforç superar la part erma i arribar a poder xuclar quelcom d'aigua i aliments que els mantingui en vida i donar fruit. Té un alt contingut mineral, cosa que fa que a la vista  i amb sol ofereixi uns tons irisats i els costers semblin mars de plata i coure. 

La llicorella té una elevada capacitat d'infiltració d'aigua pluvial. En cas de pluges torrencials aquesta roca fa l’efecte teulada, és a dir, l’aigua s’escola superficialment i no afecta tant l’erosió del sòl i a més com que no queda humitat a la superfície, el raïm no es podreix. També actua com a reflectant del sol i fa d'acumulador de calor. 

En els vins aporten mineralitat que els fa elegants, frescos, tot i que la linia de la mineralitat és molt difusa ja que hi han molts tipus de mineralitat: gama metàlica, gama calima, gama grafit, carbó, pissarra, granit...ens quedaríem amb la gamma de pissarra, pedra seca, pedra de riu, fosfor, ...

En els paisatges del Priorat i especialment Porrera es diferencien les plantacions més velles, situades als costers inclinats dels turons de llicorella, i les més noves ubicades en terrasses. 

El conreu no és gens fàcil. La majoria de les tasques per conrear la vinya s’han de realitzar manualment, fins i tot s’utilitzen animals per llaurar. La producció d'aquestes vinyes és baixa i els raïms tenen elevades concentracions de sucre i taní. El sòl i el clima temperat mediterrani, sec, amb estius molt calorosos i hiverns freds, són els elements decisius per aconseguir uns vins d'alta qualitat molt tipificats.

Per les característiques del seu terrer i el seu microclima, Porrera és un indret especial per a la carinyena. Factors com la seva major alçada, l’orientació al nord, o la proximitat al mar, doten aquesta subzona de la DOQ d’unes temperatures més fresques, propiciant un període de maduració del raïm més perllongat i una verema més tardana. El fet que la carinyena pugui madurar amb major lentitud, millora la finor i l'equilibri dels vins resultants, rebaixant alhora la potència present en altres zones més càlides de la DOQ. 

LES VARIETATS

Tot i que sovint trobem vins amb cupatges de varietats internacionals com ara la C. Sauvignon, Merlot, Syrah, les varietats autòctones i que actualment estan donant més alegries als consumidors de vi de qualitat són la Garnatxa i la Carinyena o Samsó, són les més fidels alhora de transmetre la singularitat del seu terrer. La Garnatxa, aquesta senyoreta alegre, que cau bé, va perfumada i porta flors al pit, és amable, sensible i dolça i la Carinyena el cavaller seriós, elegant i que sap estar-se a tots els ambients, tot i que és masculí i salvatge i transmet com ningú allà d'on prové.  
A Porrera, generalment trobem aquestes varietats barrejades a la mateixa finca. Ara un cep de Samsó, ara un de Garnatxa, ara un de Picapoll Blanc, al costat d'un cep altra vegada de Carinyena, i un de Garnatxa Blanca ...

En blancs les varietats autòctones són la Garnatxa blanca, la Picapoll i Pedro Ximenes.

ELS VINS I ELS SEUS CELLERS 
Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció. Les varietats de raïm recomanades són la garnatxa i el samsó. Els vins tenen una alta graduació, d'un mínim de 13.5° arriben fins a 23°. Són forts, brillants, persistents, rics en taní que fa que siguin força astringents. Els criança i reserva envellits en roure gaudeixen d'una alta consideració.
L'exportació principal és als Estats Units, seguit de Suïssa.

Els seus vins són estil, potència, sol, maduresa, austeritat, mineralitat, carnositat, duresa, alcohol, patiment.

A Porrera hi trobem tots aquests cellers:

Celler de l’encastell, SCP	Castell, 13 Porrera	Raimon Castellvi	www.roquers.com	roquers@roquers.com
Celler Ardèvol i Associats	Barceloneta, 1 Porrera	Josep Ardèvol	www.cellerardevol.com	cellerardevol@yahoo.es 2r@2rgestio.com
Clos Dominic, SL	Pau Casals, 4 Porrera	Paco Castillo Domi Baireguet	www.debrujasyvino. blogspot.com	closdominic@closdominic.com
Cims de Porrera, SL	Ctra. Torroja, s/n Porrera	Adrià Pérez Diego Durán	www.cimsdeporrera.com	adriaperez@cimsdeporrera.com
Celler Cal Pla, SL	Prat de la riba, 1 Porrera	Joan Sangenís	www.cellercalpla.com	joan.sangenis@terra.es
Sangenis i Vaqué, SL	Pl. Catalunya, 3 Porrera	Maria Sangenís Pere Sangenís	www.sangenisivaque.com	celler@sangenisivaque.com
Celler Castellet	Font de dalt, 11 Porrera	Jordi Castellet		cellercastellet@yahoo.es
Tros del Padrí, SL	Pl. Catalunya, 5 Porrera	Imma Aixalà		trosdelpadri-bernardmagrez@hotmail.com
Vall-Llach	Pont, 9 Porrera	Salus Álvarez	www.vallllach.com	salus@vallllach.com
Marco Abella	Ctra. Cornudella km 0,7 Porrera	David Marco Eduard Durán	www.marcoabella.com	dmarco@marcoabella.com
Mas Martinet Ass., SL	Av. Vidal i barraquer, 8 Porrera	Marc Pérez	www.masmartinet-ass.com	mperez@masmartinet-ass.com
Celler Joan Simó	Onze de setembre, 7 Porrera	Gerard Batllevell	www.cellerjoansimo.com	leseres@cellerjoansimo.com
Merum Prioratí	Prat de la riba, 40 Porrera	Marta Puig	www.merumpriorati.com	marta@merumpriorati.com
Parmi Priorat	Prat de la riba, 20 Porrera	Sisco Álvarez		parmipriorat@yahoo.es
Balmaprat, SL	Prat de la riba, 5 Porrera	Mayte Pellicer		balmaprat@hotmail.com
Trosset de Porrera	Dalt, 6 Porrera	Diego Durán Eduard Durán		eduransanchez@gmail.com
Ester Nin				ester_nin@hotmail.com
Ferrer Bobet	Ctra. Falset, km 7,0 Falset	Isabel Fortuny	www.ferrerbobet.com	ifortuny@ferrerbobet.com rbobet@ferrerbobet.com

EL PREU
Tot i que no em prenc Priorats per acompanyar un àpat senzill de cada dia, crec humilment que sovint són maltractats per considerar-se vins cars. Aviam si us puc explicar per què no ho són:

• Tal i com hem explicat abans, la terra és escarpada, per veremar cal fer un gran esforç, i fer-ho la majoria de vegades de forma manual.
• Són minifundis. Això dificulta la seva explotació.
• Política de preus justos amb els agricultors. 
• Concepte: fer bons vins que expressin la terra, de manera que es cuiden les vinyes i es menyspreen el raïm que no són de qualitat.
• Baixa producció, degut la majoria de vegades a vinyes molt velles, i a un control d'aquesta mitjantçant la poda en verd.
• Hi ha un fet del qual mai ningú té en compte que és aquest ressorgiment del Priorat. Per sort o per desgracia, el Priorat sempre ha estat oblidat a nivell d'administracions, cosa que ha fet que en certa manera és preservés el seu llegat agricola i natural, i que gracies a iniciatives privades el Priorat no sigui una comarca morta amb pobles fantasmes. Són 5,René Barbier, Josep Lluis Pérez, Dafne Glorian, Carles Pastrana y Álvaro Palacios, els revolucionaris els que fan possible el ressorgir d'aquesta zona i el seu reconeixement internacional. I senyors, si avui podem passejar i gaudir d'aquest paissatge, té un preu, mai prou alt.
• Segons la FAO Organització de las Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) el Priorat compleix totes les condicions per elaborar uns dels millors vins del món.

No és car pagar 5 € per un vi que et deixa indiferent i per contra no us sembla just pagar-ne 25€ per tot aquest valor afegit??

El Priorat m'agrada i Porrera en especial em té enamorada, potser perquè... "potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l'hem fet moltes vegades" Tal i com deia Martí i Pol ...

Clos Dominic

Diumenge al matí varem enfilar cap a Porrera, planejant damunt dels nostres caps uns núvols que feien perillar la nostra esperada visita a una de les bodegues amb més prestigi internacional del Priorat: Clos Dominic. 

 

Ens esperava en Paco, Paco Castillo, fumador empedreït, home nerviós, obert, agradable i orgullós per portar-nos a fer un vol per la finca, esplèndida la Tena, cep vell, terreny impossible i relliscós de licorella, magnífiques vistes. Tastàrem in situ Cabernet de les vinyes baixes, i carinyena de vinyes altes(quin perfum i dolçor!!!) de gatolls que havien deixat en els ceps. Els colors que ens regalava la finca eren d'un viu impressionant: encara verds àcids, verds que groguejaven de la garnatxa, vermells emocionants de la carinyena... tot contrastat amb el gris, negre pissarra del sòl.... 

Llastima que ens va començar a ploure relativament fort i no vàrem poder arribar a dalt del cim de la Tena on les vistes del Priorat prometien paisatges emocionants.

Tornàrem al poble per visitar el casalot on Paco i Dominic regenten la petita bodega (en nombre d'ampolles 14-16.000 ampolles). A peu pla la sala d'elaboració on les tines d'acer vessaven, quasi podriem dir que es treien el barret (Matèries sòlides del raïm que pugen a la superfície del most en fermentació formant una mena de barret) al nostre pas, i al soterrani la petita cava on les botes descansen. 

Per fi arribà l'hora de poder tastar 3 dels seus afamats vins juntament amb un petit esmorzar, i així poder xerrar o fer xerrar a Dominic i Paco, que ens responien com podien les nostres mil preguntes. 

Haig de fer notar que els vins de Clos Dominic són vins que estan embotellats sense filtrar ni clarificar, a part del sulforòs permès no hi interven cap altre substancia química, i els llevats utilitzats són els autòctons i propis  del raïm que entra. No forcen les fermentacions i segueixen certs preceptes biodinàmics en la seva elaboració.

Els vins que tastarem són:

Clos Petó 2007. 16 mesos de bota de 2n any. Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Carinyena. Espectacular tenint en comte la seva RCP. Bonic color cirera picota, viu encara. Aromes a fruita vermella, balsàmics, xocolata. En boca és fresc, llaminer amb tanins poderosos. Un sincer petó de Porrera

Vinyes Baixes 2006. 16 mesos de bota. Merlot, carinyena i una mica de garnatxa. Personalment crec dels tastats és el que té menys personalitat local. Es a dir, és el més internacional, bordelès, és poderós, amb notes de sotabosc, confitura de fruits negres, tanins molt ben posats. Llarg, molt llarg. La pista és la seva mineralitat.

Vinyes Altes 2006. Carinyena i garnatxa de vinyes velles de coster. 18 mesos de bota nova. Aquí si, Priorat de pura raça. Fruita, criança i Terroir. 

En definitiva, crec que estarem d'acord si parlem de Clos Dominic= Essència del Priorat.

Després vam dinar magníficament a La Cooperativa (Porrera). Però de Porrera i La Cooperativa en parlarem més endevant.

Wines&Stars

Bob Dylan i Joan Baez

Els vins catalans triomfen!!

Els vins catalans triomfen!!
Aquest és el lema amb el que s'ha celebrat enguany la 32ª Mostra de Vins i Caves de Catalunya, amb la novetat del nou espai a Passeig LLuís Companys, al costat de l'arc de triomf.
61 cellers, un increment del 13% (si, tampoc es que fos gaire díficil superar les anteriors edicions) respecte l'any passat, stands més amplis i un públic més interessat en coneixer vins i no només a beure vins com en darreres ocasions quan el turisme de Rambla que baixava fins al Moll de la Fusta i unicament pretenia beure fos el que fos.
La veritat és que la passejada va ser en familia, relaxada, sense pretensions, però amb les idees una mica clares del que voliem tastar.
De moment us presento un vi especial, el primer que vàrem tastar i el que més va agradar.

Foranell Cupatge 2009 de Quim Batlle D.O. Alella. Vaig anar al stand amb la intenció de probar el seu picapoll, però s'havia esgotat per lo que ens van oferir el seu nou vi Foranell Cupatge amb una imatge totalment diferenciada dels seus germans i sortint al mercat amb l'anyada 2009.
Es un vi que fusiona les tres varietats que treballa la bodega a Tiana:40% pansa blanca, 40% garnatxa banca, 20% picapoll.

El vi reposa amb les seves mares durant 12 mesos en inoxidable, sense contacte amb la fusta. Podriem dir que és un vi de finca, on el terrer, el clima i les varietats autoctones confereixen una personalitat unica al vi: Tiana, aquí la vinya encara mira al mar i la bressola el Foranell, vent d'Alella, Xaloc de mar a muntanya. Terra de sauló tan característic de la DO Alella que inunda les vinyes d'un blanc fràgil i confereix al vi una mineralitat-salinitat molt present. I les varietats autoctones de la zona, les que Quim Batlle i Xavi Picazo (enòleg) tenien clar de fer treballar i per això van buscar vells ceps per poder empaltar a la seva plantació. Practiquen l'agricultura ecològica.

I com és doncs aquest vi? Doncs tot el que us he explicat abans:  Color or molt intens i brillant. Nas especial amb fruita blanca (poma golden, pera, algun albercoc), flors blanques, basicament gessamí, notes de mantega salada, poma al forn... En boca és untuós, gras, saborós, mineral, salí i amb un postgust llarg... sobretot en el record.

Bona feina. Bé per Alella!!!!

També vàrem tastar el nou vi d'Agustí Torelló Mata, l'Àptia macabeu fermentat i criat sobre lies en barrica durant 6 mesos. Un Macabeu poc exuberant però dens i amb volum, amb moltes notes de torrats. Poc més a comentar doncs ens va atendre una noia molt "mona" però que no ens sabia respondre res del que li preguntavem.

Cava Rosat Reserva Barrica Brut Carles Andreu. Increible com sempre. Un Rosé que mai falla. Em té enamorada.

Jean Leon Cabernet Sauvignon Vinya Le Havre. Resultón. Tanicitat viva, seca.

Clos Mogador 2009. Res a dir. Fi, elegant, es mostra ja prou bebible, fruita madura i barrica elegant.

Aquesta edició de la Mostra si m'ha agradat... fins la propera.

Terrer d'en Tassis. Altre cop Rubén Parera

Fa uns mesos, allà cap al Juny ja us vaig parlar d'en Ruben Parera, en aquell cas era pels seus vins al Penedès a Finca Parera, avui ocupem aquest post per parlar de Terrer d'en Tassis, que és el celler on en Ruben elabora a Espolla(Empordà) els seus vins amb el mateix nom. Parera es planta a l'Empordà al 2007 de la mà de Jordi Pascó i Mercè Albesa, participants de Cep i Vuit, dels primers clubs de vins de Catalunya (1982, quan això era sinonim d'alcohòlic), associant-se per elaborar i per tal de tirar endavant un petit projecte en el municipi d'Espolla. Amb les vinyes ja formades i el petit celler dins les entranyes de la masia de la família del 1760, comencen a elaborar l'anyada 2008, buscant una sola fita en els seus vins, l'expressió del territori de l'Alt Empordà, per això el nom del celler “Terrerd'en Tassis”. La primera anyada surt al 2008.

Quant els tastes, saps perfectament que són vins fets per ell, personals, salvatges, avellutats, com herois amb certes debilitats tal cual James Bond, no són perfectes ni falta que els hi fa, agraden a homes i a dones, són pedants doncs aspiren a molt i a la vegada són divertits, conserven certa inocencia, tot i que no són vins fàcils. I si busqueu mai una definició del que és un vi d'autor doncs probeu els seus (vins particulars, tots els processos controlats pel mateix enòleg , produccions reduides, llibertat, creativitat i enginy).

Haig de dir que personal i humilment penso que en Ruben broda els blancs, el CLARNOVELL (amb millors anyades que l'actual), el magnífic SASSÓ PARERA i especialment la Joia de la Corona de TERRER D'EN TASSIS FINCA CARDONERA blanc de

Noirs. Us explico aquesta maravella, prové d'una finca propia anomenada Finca Cardonera, vinya plantada en vas de més de 60 anys de Lledoner Roig (si heu llegit bé, raïm negre) en terreny amb alt porcentatge d'esquist o licorella. Verema manual en caixes de 8 kg aixafada en peu descalç suaument a fi de que no ens agafi color de la pell. Fermentació natural amb llevats autoctons en barrica de 300 l de roure francés i acàcia catalana. Posterior batonnage i criança en les mateixes barriques durant 6-7 mesos. Després de tot això va i surt un vi amb un preu car però un valor molt alt (a França o EEUU ens en farien pagar 4 vegades més). Si teniu l'oportunitat de veure'l, cosa gens fàcil doncs només n'hi han al mercat 450 ampolles, estareu passejant pel Empordà, tastant la seva mel, passejant per prats de ginesta, corrent avall per muntanyes de romaní, timó i farigola, tastant fruita dessecada com figues, orellanes, i alhora podriem estar olorant fum, fum de truita de riu, fum de salmó.

L'altre vi molt xulo que tenim a en Terrer d'en Tassis és el seu Dolç Terrer d'en Tassis Sol i Serena 2008. Elaborat 100% amb Lledoner Roig, color ambar, aromes a figues seques, elegant, fi i fresc. Reivindico el fet de recuperar la costum d'acabar els apats amb un bon vi, postres de music, pa de pessic, pastes de full, pastís de xocolata... Aquest dolç fermenta parcialment en garrafes fins que l'encapçalen (s'afegeix alcohol vínic) i despres reposa a sol i serena fins que l'enbotellen.

Finalment tenim els negres un Terrer d'en Tassis Criança 2010 elaborat amb Cannonau (lledoner negre oficial i obligatoriament, que no és el mateix tot i que són cosines), Syrah i Cab. Sauvignon i el Terrer d'en Tassis 2011 vi novell(Lledoner negre i syrah). Ambdós elaborats a partir de magnífiques vinyes joves de Cal Tassis a Espolla. Amb un color preciós violeta i ribet blauet, aromes de bona intensitat a fruita vermella, fresca, caramels de violeta, especiat i mineral. Molt llaminer, fresc i agradable el novell que ens convida a seguir bebent.

Recomano sense por, recomano convençuda.

Un vi, un estat d'ànim I. Palo Cortado Wellington

És ben cert que l'estat d'ànim ens influenciarà en la manera de valorar un vi, i per tant no tot s'hi val en tot moment... avui maridarem un vi amb la nostalgia...

Amb quin vi compartirieu unes hores de nostalgia??? jo no sé si tinc clar amb quin vi ho faria, però si que sé que hauria de ser un gran, gran vi ... no em faria res que aquest moment tant intim, esperat i en certa manera agradable fos pres amb un vi d'aquells que tenim guardats per celebracions, d'aquells que no trobem mai el moment de pendre. I perquè no quan estas trist, nostàlgic, i en sol·litud volguda??? l'ocasió s'ho mereix, tu, els records i el vi ... mmm quina bona estona ens espera. Un palo cortado,amb aquells records a avetllanes, inmens, ancià, amb experiència ??? un negre profund, avellutat, d'aquells que t'abraçen no tan sols la boca sinó tot el cos, quan sembla que el vi t'enten??? un vi corpulent, alcoholic, t'escolta i et transporta en braços allà on tu vols ser???

Us descobreixo un gran, gran vi, un accident, un infravalorat, un desconegut, un...

JEREZ CORTADO WELLNGTON VOS 20 ANYS. Bodega Hidalgo La Gitana de Sanlúcar de Barrameda. El celler és dels pocs del marc de Jerez que encara conserva la propietat en mans de la familia. 100% raïm palomino

Deixeu-me però que abans de parlar del vi us expliqui primer el difícil, que és definir que és un PALO CORTADO, és un vi misteriós, una reliquia, una raresa... Segons el CRDO Jerez-Xèrès-Sherry tècnicament o segons mètode d'el·laboració no en parla però si que parla de manera organolèptica és a dir el defineix com un vi que uneix la delicadesa i la finor en nas d'un amontillat amb la estructura i rodonesa d'un olorós, per tant no existeig una forma reglamentada d'elaborar el palo cortado i que una sigui més autentica que una altra. Cada bodega ens explicarà una formula diferent d'elaborar el seu. Ara bé, historicament, sempre s'ha dit que el Palo Cortado no es produeix sinó que "ocurreix", és a dir en certes partides sense saber ben bé perquè el capatàs(enoleg) trobava que algunes botes havien desenvolupat algunes particularitats especifiques i les apartava de la resta perquè es definissin i poder continuar la seva criança, aquestes botes eren marcades amb guix amb una ralla horitzontal que talla una ratlla anterior vertical (indicava que era una manzanilla o fino) quedant un pal tallat per un altre.

Actualment això no és així, el procés que els cellerers més utilitzen, és que, en un moment de la criança biològica (o sota vel en flor), el capatàs decideix que una partida d'aquests vis formarant part del escalat (sistema de soleres i criaderes) del Palo Cortado, llavors encapçala (afegeix alcohol vínic fins a 17/18º) les botes que creu oportunes i el destina directament a aquesta finalitat. Potser és un procés més de mercat, i menys romàntic però almenys ens assegura que aquest vi mai desapareixerà.

En fi, no si si m'he explicat prou bé, o si m'heu pogut entendre, doncs penseu que els Xeresos són vins d'una raresa enológica mundial increible doncs són completament originals no tenen precedents i no s'elaboren a cap lloc del món més. Per tant són productes d'un gran valor i generalment a un preu ridicul (excepte potser els Palo Cortado, el que ens ocupa té un preu excepcional a 18 € trobat a l'Alcampo).

Deixem-nos de preguntes i bevem Xerès.

Color ambarí amb reflexos d'or vell.

Intensitat aromàtica mitja alta, a avellanes, nous, torró d'agramunt, laques i barnissos, pell de taronja confitada, salabró de mar.

En boca és avellutat i afilat alhora, ple, amb cos i elegant.

Per cert, es pot deixar obert dies i setmanes i la única cosa que pot passar és que millori.

Va por todo uztede!!!!!

A.QUA 2010. Bag in Box

Fa dies que em miro el BiB d'A.QUA a la botiga esperant la oportunitat per tastar-lo, i per fi aquest cap de setmana que venia mooltaaa gent a casa tenia l'excusa per emportar-me'l.

És un vi del Montsant(Masroig), negre, elaborat amb Garnatxa i Samsó, amb un color granat i algun reflexe rubí que comença a evolucionar, té un nas llaminer, fruita madura, infusions de herbes mediterranies, especies dolces, i ja en boca és refrescant, llaminer, estructurat, convida a beure i el millor és que és un vi molt versatil en quant a combinacions gastronòmiques, lliga amb tot i amb res...

El més característic d'aquest vi és el seu format, de 3 L en Bag in Box, és on passo a enumerar-vos les avantatjes del vi envasat en aquest sistema, tot i que és el que menys m'interessa, doncs el que interessa es que sigui bo, i si, el vi està boníssim.

Abans però m'agradaria parlar-vos de qui són els de Vins a Punt. Perque crec que val la pena parlar del seu projecte i del seu vi, deixant de banda el format en que comercialitzen. El VI A PUNT és un projecte d'Oriol Pérez de Tudela, i ningú millor que ell per explicar-ho en el seu blog.

"I la nostra proposta comercial, amb un catàleg en el qual l'únic envàs és el Bag in Box, vol afavorir el consum quotidià de vi des de la visió de l'adaptació del vi als nous estils de vida. Volem respondre a l'exigència del mercat: Competitivitat però Qualitat. I això vol dir que el preu ha de fer possible el consum. Si el vi és un producte excessivament car l'allunyarem de la quotidianitat. Però també vol dir garanties (origen, entitats certificadores, anyades... i tot el conjunt de signes indicadors de la qualitat). I també vol dir diversitat i tipicitat...."

Val a dir que elaboren 3 vins de 3 zones diferents de Tarragona:

El SINE (Blanc, Garnatxa Blanca de Terra Alta), el QUA (negre, el vi que ens ocupa, Montsant), i el NON (rosat d'ull de llebre, Tarragona).

No és un vi extraordinari (però sí seriós), ni important(tot i que té una valua), no té grans pretensions tot i que en té una de molt important que és promoure el consum responsable de vins per cada dia, no cal parlar d'ell ja que simplement ens acompanya en les converses.

Enumero tal i com us deia les avantatges del BiB:

- Preu, en aquest cas parlem de 9,95 €

- 3 litres en aquest sistema d'ompliment és un 48% més lleuger que 4 ampolles de vidre (25 copes).

- Té una eficiència d'utilització del palet del 98%. Un 40% millor que el vidre.

- Enormes avantatges logístics, l'envàs és totalment reciclable així com els accessoris ia més molt més resistents.

- Sense oblidar-nos que un cop obert, el vi, concretament i malgrat que es parla dediferents dates, si es garanteix una perfecta conservació, mantenint totes lespropietats de la mateixa manera que el primer dia, d'unes 6 o 8 setmanes.

- No oblidem que en servir el vi per decantació l'envàs segueix provocant un buit total a la resta del producte que queda dins.

- Fàcil emmagatzematge a la nostra llar.

-Recordar també que aquest tipus d'envasos disminueixen fins a un 80% la petjada de carboni originada, pel que són envasos molt més respectuosos amb el mediambient.

Salut!!!!!