Diumenge al matí varem enfilar cap a Porrera, planejant damunt dels nostres caps uns núvols que feien perillar la nostra esperada visita a una de les bodegues amb més prestigi internacional del Priorat: Clos Dominic.
Ens esperava en Paco, Paco Castillo, fumador empedreït, home nerviós, obert, agradable i orgullós per portar-nos a fer un vol per la finca, esplèndida la Tena, cep vell, terreny impossible i relliscós de licorella, magnífiques vistes. Tastàrem in situ Cabernet de les vinyes baixes, i carinyena de vinyes altes(quin perfum i dolçor!!!) de gatolls que havien deixat en els ceps. Els colors que ens regalava la finca eren d'un viu impressionant: encara verds àcids, verds que groguejaven de la garnatxa, vermells emocionants de la carinyena... tot contrastat amb el gris, negre pissarra del sòl....
Llastima que ens va començar a ploure relativament fort i no vàrem poder arribar a dalt del cim de la Tena on les vistes del Priorat prometien paisatges emocionants.
Tornàrem al poble per visitar el casalot on Paco i Dominic regenten la petita bodega (en nombre d'ampolles 14-16.000 ampolles). A peu pla la sala d'elaboració on les tines d'acer vessaven, quasi podriem dir que es treien el barret (Matèries sòlides del raïm que pugen a la superfície del most en fermentació formant una mena de barret) al nostre pas, i al soterrani la petita cava on les botes descansen.
Per fi arribà l'hora de poder tastar 3 dels seus afamats vins juntament amb un petit esmorzar, i així poder xerrar o fer xerrar a Dominic i Paco, que ens responien com podien les nostres mil preguntes.
Haig de fer notar que els vins de Clos Dominic són vins que estan embotellats sense filtrar ni clarificar, a part del sulforòs permès no hi interven cap altre substancia química, i els llevats utilitzats són els autòctons i propis del raïm que entra. No forcen les fermentacions i segueixen certs preceptes biodinàmics en la seva elaboració.
Els vins que tastarem són:
Clos Petó 2007. 16 mesos de bota de 2n any. Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Carinyena. Espectacular tenint en comte la seva RCP. Bonic color cirera picota, viu encara. Aromes a fruita vermella, balsàmics, xocolata. En boca és fresc, llaminer amb tanins poderosos. Un sincer petó de Porrera
Vinyes Baixes 2006. 16 mesos de bota. Merlot, carinyena i una mica de garnatxa. Personalment crec dels tastats és el que té menys personalitat local. Es a dir, és el més internacional, bordelès, és poderós, amb notes de sotabosc, confitura de fruits negres, tanins molt ben posats. Llarg, molt llarg. La pista és la seva mineralitat.
Vinyes Altes 2006. Carinyena i garnatxa de vinyes velles de coster. 18 mesos de bota nova. Aquí si, Priorat de pura raça. Fruita, criança i Terroir.
En definitiva, crec que estarem d'acord si parlem de Clos Dominic= Essència del Priorat.
Després vam dinar magníficament a La Cooperativa (Porrera). Però de Porrera i La Cooperativa en parlarem més endevant.
