Ja sé que us vaig comentar que seria un blog on parlariem bàsicament de troballes, i això vol dir economia, però no me'n puc estar de fer-vos saber les notes d'un vi que he pres aquest cap de setmana, que si bé no és una troballa, moltes estrelles del firmament del món del vi voldrien assemblar-s'hi perquè, tot i els seus 25 € és un vi magnífic, i comparat amb algun vi tastat últimament de més de 100 €, li passa la mà per la cara.
Es un Ribera del Duero que ja em tocava obrir-lo perquè el pobre s'estava pansint i tot i que no soc de guardar massa els vins, aquest em feia cosa destapar-lo, perquè va ser el meu primer vi comprat en el moment que vaig fer un canvi de rumb i em vaig dedicar professionalment a aquest món, o sigui el 2006.
El vi en qüestió es un Aalto 20
03, difícil anyada, massa calorosa, però que ben treballada podia donar vins tant bons com aquest, treballat per un gran enòleg com Mariano Garcia (ex de Vega Sicília i actual de Mauro).
Obert 30 minuts abans, sense decantar. Vi que emho, necessita més temps i una temperatura adequada, el prenc a 15-16º ... Capa molt alta, color rubí, llàgrima densa ... en nas ens trobem amb un pot de confitura de prunes, xocolata, torrats cremosos del roure, i tabac, molt cremós. L'he pres en 3 dies diferents i en cap moment m'ha decebut.
En boca omple, és rodó, més afruitat, rotund, carnós i molt càlid... sedós ... postgust llarguíssim. Els seus 14,5% d'alcohol ni es noten.
Ains... feia dies que no trobava un bon vi, emocionant. Per sort tinc 3 anyades més per probar a casa, 2004 que caurà aviat, 2005 i 2006 que esperarem un temps encara.
Es un Ribera del Duero que ja em tocava obrir-lo perquè el pobre s'estava pansint i tot i que no soc de guardar massa els vins, aquest em feia cosa destapar-lo, perquè va ser el meu primer vi comprat en el moment que vaig fer un canvi de rumb i em vaig dedicar professionalment a aquest món, o sigui el 2006.
El vi en qüestió es un Aalto 20
03, difícil anyada, massa calorosa, però que ben treballada podia donar vins tant bons com aquest, treballat per un gran enòleg com Mariano Garcia (ex de Vega Sicília i actual de Mauro).Obert 30 minuts abans, sense decantar. Vi que emho, necessita més temps i una temperatura adequada, el prenc a 15-16º ... Capa molt alta, color rubí, llàgrima densa ... en nas ens trobem amb un pot de confitura de prunes, xocolata, torrats cremosos del roure, i tabac, molt cremós. L'he pres en 3 dies diferents i en cap moment m'ha decebut.
En boca omple, és rodó, més afruitat, rotund, carnós i molt càlid... sedós ... postgust llarguíssim. Els seus 14,5% d'alcohol ni es noten.
Ains... feia dies que no trobava un bon vi, emocionant. Per sort tinc 3 anyades més per probar a casa, 2004 que caurà aviat, 2005 i 2006 que esperarem un temps encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada