3º Tast dels Catacebes

Deu ni do la gent que érem el divendres a la 3ª cata del grup. La veritat és que cada vegada són més entretingudes per això cada vegada s'hi apunta més gent. Sort en tenim que Hedodist té recursos per tot i vàrem estar molt bé.

La idea d'aquesta sessió era catar 4 vins molt mediterranis i per tant amb varietats típiques com ara Garnatxa, Carinyena i Monastrell, o si més no molt ben adaptades al clima suau i atemperat, com la Sirah. I comencem justament amb la Syrah de Conca de Barberà, un Arnau 2008 amb 4 mesos de barrica.

El vi syrah és un vi amable i saborós, d'aroma profund a fruites silvestres i violetes. El color és intens, refinat, sòlid i auster, especiat i d'acidesa destacable ... i en aquest cas l'Arnau 2008 de les Bodegues Rende Masdeu es va mostar així molt al principi i en nas, perquè en boca es quedava un pel curt i va desapareixer de la copa en menys de 30 minuts. Per fer justícia cal dir que era el vi més econòmic, ja que parlem de 10 € en botiga.

El segon vi en tastar va ser el Carinyena, una bona carinyena de Terra Alta el Llàgrimes de Tardor Selecció 2005 de la Coop. Sant Josep de Bot, tot i que soc de la opinió que no és un monovarietal i que porta garnatxa (Ho penso bàsicament per aquest puntet de gominola que tenia). La qüestió es que aquest si que va agradar i força, ja que de segur que estem parlant d'un vinàs, força agradable, llaminer, fruita madura, amb una punta alcohòlica que no molesta. Va anar millorant tota la nit.

El tercer, emho, crec que el millor de la nit, un vi que no coneixiem pràcticament ningú d'una bodega molt petita del Montsant del poble de la Figuera, segons ens va comentar en Jaume. El PATER 2006 de la bodega Ficaria Vins, un vi de Garnatxa 100% de producció molt petita i vinyes velles, el 50% del vi fermenta en botes de 500 lts i reposa de 12 a 14 mesos en barriques de roure francès. Opulent i fresc a la vegada, molt llaminer, cireres, groselles, i notes cremoses del roure molt ben integrades .. molt bona acidesa que va acompanyant tota la nit i fa que no et cansis de veure'l. Una "Xulada" i un bon descobriment.

Per últim, un vi que potser no va entendre ningú perquè la Monastrell no és un raïm fàcil tot i que si parlem de vins mediterranis no pot faltar-hi. Raïm difícil, de molts matissos, amb un fons dolç i amargòs a la vegada que no agrada a tothom. Era l' Estrecho 2005 de les bodegues Enrique Mendonza, un vinàs com tots els que el·laboren aquesta família que tant i tant estima el vi i referència de la D.O. Alacant. De totes maneres, reconec que va costar molt que s'obrís, per mostrar-se tímid entre dolç, fruita molt i molt madura, guindes en licor, molts balsàmics i força fusta, ja que el problema de l'alcohol és que anul·la una mica la fruita... en fi ... tothom esperava ja l'estrella d'aquella nit.

Aquesta va ser ni més ni menys que un PAGO DE CARRAOVEJAS CUESTA LAS LIEBRES 2004 de Ribera Duero.... ains... tanta il·lusió que li posem en aquests vins i llavors t'emportes uns xascos... anem per parts ... el vi es una passada, un vi excel·lent sense ni un defecte, però es clar això és com la parella, qui vol tenir a don/ña perfecte al costat si llavors no ens demostra que ens estima, no ens fa trempar, tothom ens diu quina sort que tens, però mira tu prefereixes al lleig o lletja del costat. Doncs això és el que ens va passar a tots, un bon vi, clàssic, fusta i més fusta (massa???) molt americà vaja. però ens quedavem amb la garnatxa del vell Montsant.

"Lo dicho": un molt bon vi.

Com que ens va semblar que no haviem begut prou, varem obrir un parell d'ampolles de cava Jaume Giró BN Selecte Gran Reserva guardonat amb la medalla d'or EFFERVESCENTS DU MONDE - 2009 excel·lent cava, molt complex, vinós, i amb molt de cos.

Tots els vins, excepte l'Estrecho i el Pago de Carraovejas estàn distribuits per Hedodist.

I qui no estigui d'acord ... doncs ja m'ho farà saber.