Bé, ja tenim un títol que hi diu que som sumillers ... i ara que??? doncs que en volem més... perquè te'n adones que saps menys coses que abans, perquè ... carai!! a l'escola, en grup i amb l'ajuda del docent de torn és molt senzill trobar-hi els defectes, les virtuts i les característiques d'un vi, però a soles, en silenci (jo personalment per fer una bon tast, necessito silenci, silenci interior), que et diu ??? té algun defecte?? com deu està fet? que li trobarem?? per que no ens emociona??? ...Ui, i quan aquell vi no ens vol dir res, és a dir està molt tancat, mort, o simplement no tenim el dia, llavors arriba la desesperació, comences a remenar i marejar el vi, i esperes... i olores, i tastes ... i esperes més encara ... i ... doncs ????
Doncs ser sumiller vol dir tenir paciència (amb els vins, amb els clients i amb tu mateix), humilitat (només sé que no sé res), i tenir la decència de no carregar-se mai un vi doncs darrera d'aquell brou hi ha una família que hi ha posat totes les ganes, l'estimació i les diners perquè allò surti bé, que estimen la terra d'on treuen els seus vins i la gent que la conrea, i nosaltres mai serem ningú per dir el contrari.
I ara que??? doncs continuarem aprenent, i en la mesura del possible, fent difusió d'aquest món que tant ens enganxa, fent veure a qui ens vulgui escoltar que el que trobem, el que olorem, tastem, el que ens emociona no són ni imaginacions ni resultats matemàtics , només veritats relatives, subjectives i discutibles.
Una abraçada als meus companys de curs amb un munt de mèrits, Jordi, Albert, Dani i Xavi i als "supers" Pep, Carmen, Carlos, Alberto y Arturo.
