dimecres, 30 de març de 2016

Wine&Shop LA FASTUSKA


Em sembla quasi impossible no haver parlat mai de LA FASTUSKA, petita botiga de vins i formatges, on omplen de vida el teu cor (gastronomicament parlant).

Vins i formatges

Botiga de Sabadell(Montserrat, 9), cèntrica però no de pas, un luxe pels plaers hedonistes, un lloc honest, on et tracten amb amabilitat però també amb sinceritat, on res es ven sinò s'ha tastat i agradat abans.

Vins i FormatgesHo sé perquè és una mica casa meva, on hi he treballat quasi 4 anys, on torno a buscar formatge i alguna novetat, on em treuen l'ampolla de sota el taulell perquè provi aquella sorpresa, on els hi dic un plat i ells m'aconsellen el vi, on els hi dic el vi i m'ofereixen un formatge, on m'assento i em proposen sopar, on hi trobo amics, records i bons vins.

Per ser imparcial haig de dir que l'ànima del local és en Joaquín, propietari i pare de la criatura, però últimament se'l veu poc per allà, per lo que el racó perd una mica l'essencia, tot i que les persones que hi acostumen a treballar són belles, humils aprenents, amants de tot el que envolta el vi, i amb gran somriure de saber que estan en un lloc per aprendre i conectar.

Vins i Formatges
Que hi trobem doncs a LA FASTUSKA, per suposat vi, aproximadament 300 referències que van cambiant sovint. 2 dotzens de diferents formatges d'arreu del món (Shropshire Blue, Brie de Meaux, Payoyo, Gamonéu, Montescusa, Munster, Langres, Valançay...) i altres menjars delicats i deliciosos...

També cal dir que per copçar bé l'ambient i el que es respira a LA FASTUSKA recomano anar-hi a fer una copa de vi amb una tapa de formatge al sortir de la feina per després endur-nos el sopar cap a casa o, bé el cap de setmana provar el que ens tenen preparat en format menú degustació ( una dotzena de plats a compartir i 4-5 vins a tastar).
La FATUSKA  la fa els seus vins, el seu acollidor local, els qui passen per allà per treballar-hi, el Joaquím, els seus platets, però sobretot, sobretot la fan els seus fidels clients.




divendres, 11 de març de 2016

TAST DE FORANELL AMB QUIM BATLLE I MAS DE L'ABUNDANCIA AMB JESUS DEL RIO

Ahir varem tenir tast al poble(Sant Quirze), concretament a EL CELLER DE LA VILA. Un tast singular per la concepció per la unió de dos cellers aparentment amb poca afinitat entre ells

Un, FORANELL  de Quim Batlle, celler d'Alella (Tiana), només vins blancs, varietats autoctones de la zona, cap interès en elaborar negres, ni li agraden i fidel a la seva terra considera que Alella no en donarà de vins negres bons.

L'altre MAS DE L'ABUNDANCIA de Jesús del Río, celler del Montsant (Masroig), vins negres, garnatxa i carinyena i una gran Cabernet Sauvignon. També té un magnific blanc de Garnatxa Blanca que ahir no vàrem tastar.



I bé, doncs que hi pinten junts? Doncs molt!!! Son molt bons amics, xerren pels descosits, s'agraden, i gosaria dir que hi ha un punt més d'afinitat, a part de l'amor pel que fan, l'estima a les seves terres, i és la mineralitat que transmeten els seus vins.

Foranell, amb només 3 h. està situat a Tiana a 3km del mar, i sobre terra de sauló (que és granit esmicolat quasi arena) i tocat pel Foranell (vent de Gregal) que neteja la vinya i  omple d'aires marins tota la finca. Que aporta als seus vins? doncs aires marins, apunts salats, vins secs, vins lents, vins valents, vins que ho aguanten tot gastronómicament parlant.
3 vins monovarietals, una garnatxa blanca magnífica (que diferent de la garnatxa prioratina o de Terra Alta), una pansa blanca(llaminera i elegant) i un brutal picapoll, d'aquells que com diu el Quim et farien mal. Tots 3, anyada 2011, fermentació sobre lies en inox durant 10 mesos.

Quedem esperant un escumós de Picapoll amb 40 mesos de criança en rima que diu que ens treurà aviat.

Mas de l'Abundancia, celler del Montsant, situat a Masroig damunt unes terres de llicorelles i al·lubió, tocades algunes pel riu Siurana, que ens transmeten els paisatges majestuosos i alhora rustics de la comarca del Priorat als seus vins, 2 vins negres joves, l'Hema i el Flvminis amb tota la fruita, els balsamics (molt de fonoll) que conviden a estar de copes tota la tarda. i un gran vi de guarda El Mas de l'Abundancia, complex, torrats, mineral... aquest amb 13 mesos de cirança en bota de roure francès.

Un gran vespre a agraïr a aquests 2 magnífics celleristes i a en Xavi del Celler de la Vila per convidar-nos.


dilluns, 29 de febrer de 2016

Morenillo Àmfora 2013. Vins del Tros

No sé com fer que el post d'avui no sigui massa llarg, hi han moltes coses a explicar... del vi, de Vins del Tros i de qui són, de Terra Alta, de la Morenillo...

Els hi tinc estima a Vins del Tros, no em preguntis perquè... evidentment els seus vins m'agraden molt. Tots? si, tots. El primer que vaig tastar allà pel 2011 va ser el Ay de mí, Garnatxa i syrah,, segueixen el Te la Dedico, Sra. Carmen, 100x100, Lo Morenillo, la Tremenda....

La bodega o qui la forma enganxa, i això que no els conec personalment. Les imatges d'en Joan Ramón Bada (L'enòleg) em semblen absolutament fascinants(el segueixo a instagram), el tàndem Joan Ramón Bada i Josep Arrufat és un tandem guanyador, sens dubte, amb el seu posat, en Josep Arrufat (El Cuidador de Vinyes) es mostra afable, natural i sincer, si a més hi afegim en Xavi Orobitg(el Venedor), el més jove dels tres,  més urbanita i viatjat, enamorat dels vins, però amb un perfil molt típic de viatjant textil de Sabadell, és absolutament imposible que no et quedis enganxat a VINS DEL TROS, perquè una cosa heu de tenir en compte són vells rockers, imatge, lluita i eternitat. I a més no ens oblidem de Terra Alta...


Espero visitar-los ben aviat, però de moment, anem tastant els seus fills de vinya. Avui només us parlo de MORENILLO ÀMFORA 2013.

Vins del Tros formen part, en ànima i cos, de Villalba dels Arcs, poble de la Terra Alta amb un microclima especial, donat l'alçada on es troba (450 m), cosa que dota als seus vins de frescor i equilibri. perfecció a nivell higiènic degut als vents que es passegen per allà, el Garbí i el Cerç, que fan que sigui un clima sec, net i fresc.

Ells basicament treballen, perquè estimen, les varietats autóctones de la zona. Busquen la major autenticitat i pueresa ja sigui en el treball a la vinya, amb la mínima intervenció i tenint en compte que pràcticament són parceles minifundistes. També a la bodega, amb elaboracions ancestrals però sempre mantenint l'elegància i sense perdre mai l'autenticitat.

El nostre vi d'avui, parla de singularitat per dos fets; la morenillo (varietat autóctona encara no reconeguda pel Consell Regulador DO Terra Alta, de fet el vi surt com a Vi de la Terra de Villalba dels Arcs) i la criança en àmfora de 450 l.

La morenillo, és una varietat autóctona d'aquesta zona, antigament implantada molt especialment a Villalba i La Pobla, denostada pel poc color que donava, d'aquí el seu nom=vins morenillos,ni negres ni vermells, morenillos i per ser un pel capritxosa i molt irregular. Recuperada basicament per 3 cellers com són Vins del Tros, Barbara Fores i Celler Piñol, vol ensenyar al món l'exclusivitat dels vins elaborats amb la Morenillo i demostrar que es poden fer grans vins. Vins del Tros són els primers en elaborar un monovarietal.


MORENILLO ÀMFORA 2013, Amb un color cirera, i un ribet sang, capa mitja(no ens falta color doncs), llàgrima lentissima(14º). Un nas esplendid, intens a fruits vermells madurs, gerds, mores, també nabius, herbes del bosc, especies com ara pebre. A mi sempre m'havia semblat que la Morenillo trepatejava una mica però en aquest cas té una identitat propia i singular. La boca és fresca, amarga, suc "detox de nabius", puresa, tocs de regalessia, licorós, xocolata i cirera, olives.
És un vi senzill, i preneu-ho com una virtut, Sang i fang.

Que sapigueu que només hi han 3600 ampolles i que el 70% s'exporta. Depressa.

El podeu trobar a lallardelvi.com, grans amics, gran botiga de Mollet del Vallès.





dimecres, 14 d’octubre de 2015

dijous, 19 de juny de 2014

Sorbet 2013. Pale Rosé de Martí Serdà

I que és aquesta "mariconada"???? (doncs... perdoneu l'expressió).



Aquest vi és el nou vi rosat que ha tret el celler de Santa Fe del Penedès, Martí i Serdà, després de sorprendre'ns l'any passat amb el seu El Xitxarel·lo (Blanc de Xarel·lo de vinyes de 60 anys), i és la nova tendència en vins rosats, seguint la glamourosa estel·la de La Provença, rosats pàl·lids elaborats almenys amb un 50% de garnatxa. És un D.O. Catalunya.


En el nostre vi autòcton també estem parlant de garnatxa, però en aquest cas un cupatge de garnatxa blanca i negra amb una maceració curta i en fred de 10 hores, vi d'una sola nit. 


Per començar la imatge m'enamora, dolça, fresca i molt shabby chic, perdoneu-me aquesta frivolitat però és que el vi és així fresc, elegant i frívol i ja ho veieu amb tons pastels. Doncs sí, sense pretensions, simplement perquè tenim sed i fa calor...

El tast:

La vista és neta i molt brillant, color rosa pell de ceba molt suau.

En nas és nítid, fresc,  i delicat, flors blanques i cítrics com l'aranja, poma i quelcom de fruiteta vermella com ara maduixetes.

Boca tensa que vibra amb l'acidesa, lleuger i suau. Amb un retrogust que ens porta a les mateixes sensacions que en nas. Convida a seguir bevent.

Poca graduació, només amb 11,5%

Genial per aperitius i berenars i  algun entrant suau.



Amb més vins així no caldrien tants Martinis ni Gin Tònics.






dilluns, 13 de gener de 2014

Pura Mencía. Un Culín i Aires de Vendimia

José Antonio Garcia. Viticultor i creador, ademés jove. Valtuille de Abajo. Mencía vella (molt vella). Minifundi i microbodega. Viticultura orgànica.


Unculín 2012. Aires de vendimina 2013. Puresa de la mencía, magnífica imperfecció, microproducció, terra i paladar.


Aquestes són les característiques de l'elaborador, la petita bodega i els seus, fins ara, 2 vins:

UN CULÍN 2012. Mencia joven de Valtuille, i afegiriem que dura de pelar, tingueu paciencia que valdrà la pena. 7,50€
Vinya de diferents parceles d'entre 60 i 80 anys, sòl predominantment argilós, cultiu en vas, verema manual i selectiva. Vinificació 30% del raïm amb raspons trepitjada. clarificat amb clara d'ou, filtrat  molt lleuger, no s'estabilitza. Roman 4 mesos en repòs sobre les seves mares i 2 mesos en boteller.

Color brillant cirera picota, ribet violaci, capa altíssima.

En nas, tal i com deien, es va mostrar molt timid, per tant paciencia i una bona aireació. I ull amb la temperatura, que no sigui massa alta. Notes a fruites negres salvatjes, herbacies, herbes de garriga, melmelada de maduixa, suc d'aranyons.
En boca té un bon atac, acidesa correcta, fresc, sedós, tanins presents però sense ofendre. Postgust llarg a suc d'aranyons.

AIRES DE VENDIMIA 2011. Microproducció de 3200 ampolles (ampolla 2120) 100% Mencía de vinyes d'entre 80 i 100 anys de 3 parceles diferents. sòl predominantment argilós, cultiu en vas, verema manual i selectiva. LLevats autoctons,  No es clarifica ni es filtra ni s'estabilitza i llavors fa una criança d'onze mesos en barrica de roure francés de 225 i 300 litres. 21,95€

Cirera picota intens, ribet granatós. Tenyeix la copa.
En nas no li costa tant de mostrar-se com el seu germà petit, tot i que en la primera hora només ensenyava aroma a ciri. Es un vi força complexe; Notes dolcetes, especies dolces com canyella, vainilles, cedre, fusta torrada, tofee, molla de pa... finalment va començar a mostrar la fruita, mores i gerds, balsamics com ara mentols.
El pas en boca entra picat per anar explosionant en boca i fer-se més ampli, bona estructura, elegant i fresc.

Els hi tenia moltes ganes i tot i que al principi no les tenia totes, va valdre la pena esperar.

Tenen aquell punt salvatje, honest i pur, amb aquell aroma característic de molla de pa, de massa mare que fan tots els vins mal anomenats naturals, tot i que amb l'elegancia innata de la Mencía. L'endemà a la nit i només tapats amb el seu propi suro, estaven encara més deliciósos.








dilluns, 18 de novembre de 2013

M'agrada La Trepat

Doncs si, definitivament m'agrada la Trepat, de fet ja fa temps que ho sé, des que fa 5 anys vaig tastar per primera vegada el Trepat de Carles Andreu, el de Josep Foraster, l'increïble cava rosat d'Agustí Torelló i el mateix cava rosat barrica de Carles Andreu(espectacular).

I ara m'ha tornat a conquerir amb els dos vins de Succés Vinícola, petit celleret que elabora sota el paraigües de la D.O. Conca de Barberà: el vi CUCA DE LLUM 2012 i EL MENTIDER 2010 i que a més a més trenquen esquemes pel que fa al concepte que se'n té de la trepat i per la joventut dels seus elaboradors (23 anys).

Però primer posem ordre.

El trepat és una varietat de raïm negre que trobem a Catalunya i Balears i que és autòctona i singular de la Conca de Barberà, tot i que se'n troba també a Costers del Segre. Tradicionalment sempre s'ha dit que el vi de raïm trepat és fresc, lleuger i afruitat, amb poca aroma i baixa graduació alcohòlica (10-11% vol) . S'utilitza majoritàriament per l'elaboració de vi rosat natural(polpa molt clara). És una de les dues varietats autoritzades per l'elaboració del cava rosat. Actualment viu una espècie de eclosió i lidera la revolució degut a la tendència actual de vins més lleugers, elegants, subtils, on prima la fruita i la terra abans que la feina al celler, és a dir vins diferents i diferenciats, on la tipicitat s'ha de fer valdre com a argument de venda dins un món hiper globalitzat. La trepat són fruites vermelles, maduixa sobretot, pebre negre, pebre rosa, a encens si té criança.

La Denominació d'origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.

La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barber premi
à de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat[1] que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

Succés Vinícola neix al 2011 al Viver de Celleristes de Barberà de la Conca; Quan van acabar d'estudiar a Falset, l'Albert i la Mariona (23 anys!!!! i no provenen d'aquest mon!!!???) coneixien l'existència del Viver de Celleristes de Barberà i van decidir apuntar-se a la llista d'espera per si hi havia sort. Al cap de pocs mesos, rebien una trucada i els oferien instal·lar-se al primer viver d'empreses per a cellers de tot l'estat que s'ubica, des de 2007, en el que va ser la primera cooperativa inaugurada a nivell estatal, la de Barberà de la Conca.  Aquest juny varen sortir a la llum els seus dos vins elaborats únicament amb Trepat i ja acullen molts elogis i puntuacions a les millors guies de l'estat.


Cuca de LLum 2012, vi negre jove 100% trepat de vinya adulta (35 anys), segona verema, agricultura tradicional amb un màxim de respecte cap l'ecosistema. Verema manual en caixes. Selecció manual del raïm. Fermentació espontània en dipòsits d'acer inoxidable. El 50% realitza la fermentació malolàctica espontània en bótes de 300 i 500 litres i l'altre en els mateixos dipòsits d'acer inoxidable i roman durant uns 2-3 mesos fins el seu embotellat.. El nom es deu a un succés d'una nit a la finca en que varen trobar una cuca de llum, una raresa al igual que la varietat trepat. 2n premi Millor Vi Negre Jove de la DO Conca de Barberà i 89 punts Peñin.
Agraeix una aireació. Color cirera, rivet violaci, net i molt brillant, capa mitja. Aromes d'intensitat mitja, a fruita vermella acida, cireres de pastor, "xupaxups kojac", pebre en gra negre i rosa. En boca és saborós, té una entrada fluida, fresca, lleugera i agradable, subtils tanins i post-gust força llarg. 7,50€

El Mentider 2011. Vi negre jove amb criança. 100% trepat de vinyes vellíssímes de 100 anys. 15% d'alcohol. Verema manual en caixes i selecció manual del raïm. Fermentació espontània en dipòsits d'acer inoxidable. Maceració durant uns 45 dies. Es comença la fermentació malolàctica espontània en bótes 500 litres i s'acaba en bótes de 225 i 300 litres. Criança en les mateixes bótes durant 9 mesos. Producció d'unes 1.500 ampolles. Color cirera picota i rivet grana, capa mitja alta, llàgrima present però fluïda. Intensitat aromàtica mitja, fruita vermella madura, cirera, balsàmics d'eucaliptol, tocs d'herbes de garriga, pebre en gra, caramel de cafè i xocolata, encens, fum de tabac aromatitzat de pipa d'aigua. Entrada voluminosa, fresca, elegant, molt sedosa, tanins molt polits. Amargor final que convida a seguir omplint la copa. Es un vi sensual, sedositat, força i amabilitat. Llarg, llarguíssim.

Total que si creieu que en això del vi cal experiència, ja ho veieu que no, bona vinya, intuïció i molta il·lusió com l'Albert i la Mariona.

M'agrada la Trepat, i si la feu vosaltres més.
Salut