24 de Setembre de 2010. Lloc: C/Regàs de Sabadell.
En aquesta trobada després de les vacances estivals vàrem fer un tast comparatiu de vins de Bordeus i a demés vam tornar a tenir d'estrella convidada al Vega Sicilia "Unico" 1999.
La comparativa es va plantejar com un desafiament (senzill, tot s'ha de dir) entre Rive Gauche vs Rive Droite, és a dir es van obrir 2 vins de la part esquerra de La Gironde, ambdós de Haut Medoc, un Margaux i un Moulis-Medoc, i 2 de la part dreta, un Pomerol i un Còtes de Castillon. Hem de dir que tots 4 bastant decebedors, us explico....
La comparativa es va plantejar com un desafiament (senzill, tot s'ha de dir) entre Rive Gauche vs Rive Droite, és a dir es van obrir 2 vins de la part esquerra de La Gironde, ambdós de Haut Medoc, un Margaux i un Moulis-Medoc, i 2 de la part dreta, un Pomerol i un Còtes de Castillon. Hem de dir que tots 4 bastant decebedors, us explico....
Vàrem començar per la part dreta per allò de que són més fàcils ... primer de tots l'AMPELIA 2005, un CÔTES D
E CASTILLON d'extraordinària anyada, el vi encara estava una mica per fer, fruita vermella en nas i poca cosa més i un atac en boca molt i molt sec, nerviós, més fruita vermella i un pel de regalèssia al final, final mig, tot i això va anar millorant durant la nit. El segon que vàrem tastar va ser el POMEROL el CHATEAU FRANC MAILLET 2001, amb un nas molt tancat al principi, aromes a òxid, trufa i caça, poc a poc fruita negre com ara aranyons i nabius, en boca tanins molt presents en principi, sedós, suau, elegant i final molt decepcionant ja que degut a la categoria del vi, esperàvem que aguantés més.
E CASTILLON d'extraordinària anyada, el vi encara estava una mica per fer, fruita vermella en nas i poca cosa més i un atac en boca molt i molt sec, nerviós, més fruita vermella i un pel de regalèssia al final, final mig, tot i això va anar millorant durant la nit. El segon que vàrem tastar va ser el POMEROL el CHATEAU FRANC MAILLET 2001, amb un nas molt tancat al principi, aromes a òxid, trufa i caça, poc a poc fruita negre com ara aranyons i nabius, en boca tanins molt presents en principi, sedós, suau, elegant i final molt decepcionant ja que degut a la categoria del vi, esperàvem que aguantés més.De seguida vam anar per la banda esquerra, esperant millorar els presents, i bé tot i que jo personalment hi tenia molta esperança posada en un MOULIS-MÉDOC de 1999, concretament el CHATEAU POUJEAUX, un cupatge de CS, Merlot, C. Franc i Petit Verdot, i certament potser va ser el que va agradar menys tot i que es possible que li hagueren d'haver donat més temps encara (1 nit més???), tancat com unes golfes d'una casa abandonada, aromes de reducció per un tub, sang i poca cosa més, en boca la sensació va ser que ni fu ni fa ... i llavors ve quan dius, bé el proper sí que ens agradara un 2eme Grand Cru Classé MARGAUX, el CHATEAU DURFORT VIVENS 2003, un nas fantàstic, complex, fruita vermella i negre madura molt present encara, molt de pebre, torrats, cacau i cafè, en boca va ser un vi elegant, molt fresc, mig cos i final mig (per no dir curt).
La conclusió potser va ser que per tastar un bon Bordeus, que no et deixi indiferent, que t'emocioni ... t'has de deixar els diners a la bodega, i... qui va guanyar? riba dreta o riba esquerra ? Doncs jo ho deixaria en taules ... ja que com dèiem abans ni FU ni FA.
El vi convidat d'aquesta nit va tornar a ser el VEGA SICILIA "UNICO" 1999, ja que hi havien alguns penyistes que no l'havien tastat i que carai el vi s'ho mereix ... val a dir que l'emoció de la primera vegada no hi va ser, que en nas no ens va dir gaire cosa, però bé hem de pensar que els grans vins no necessiten una descripció aromàtica, és més perquè cal reduir en gran vi a unes sensacions en nas que a la majoria de gent no li diuen res??? Un gran vi es demostra en boca, i en el tacte i aquest gustativament t'ho diu tot, potent, generós (t'ho dona tot: acidesa, fuita, fusta, especies, amargs...), envolvent, rodó, t'omple i nens!!! quin final, el final més llarg de la historia ... EXTRAORDINARI VI.
