Mai defrauda

Ja sé que us vaig comentar que seria un blog on parlariem bàsicament de troballes, i això vol dir economia, però no me'n puc estar de fer-vos saber les notes d'un vi que he pres aquest cap de setmana, que si bé no és una troballa, moltes estrelles del firmament del món del vi voldrien assemblar-s'hi perquè, tot i els seus 25 € és un vi magnífic, i comparat amb algun vi tastat últimament de més de 100 €, li passa la mà per la cara.

Es un Ribera del Duero que ja em tocava obrir-lo perquè el pobre s'estava pansint i tot i que no soc de guardar massa els vins, aquest em feia cosa destapar-lo, perquè va ser el meu primer vi comprat en el moment que vaig fer un canvi de rumb i em vaig dedicar professionalment a aquest món, o sigui el 2006.

El vi en qüestió es un Aalto 2003, difícil anyada, massa calorosa, però que ben treballada podia donar vins tant bons com aquest, treballat per un gran enòleg com Mariano Garcia (ex de Vega Sicília i actual de Mauro).

Obert 30 minuts abans, sense decantar. Vi que emho, necessita més temps i una temperatura adequada, el prenc a 15-16º ... Capa molt alta, color rubí, llàgrima densa ... en nas ens trobem amb un pot de confitura de prunes, xocolata, torrats cremosos del roure, i tabac, molt cremós. L'he pres en 3 dies diferents i en cap moment m'ha decebut.

En boca omple, és rodó, més afruitat, rotund, carnós i molt càlid... sedós ... postgust llarguíssim. Els seus 14,5% d'alcohol ni es noten.

Ains... feia dies que no trobava un bon vi, emocionant. Per sort tinc 3 anyades més per probar a casa, 2004 que caurà aviat, 2005 i 2006 que esperarem un temps encara.

3º Tast dels Catacebes

Deu ni do la gent que érem el divendres a la 3ª cata del grup. La veritat és que cada vegada són més entretingudes per això cada vegada s'hi apunta més gent. Sort en tenim que Hedodist té recursos per tot i vàrem estar molt bé.

La idea d'aquesta sessió era catar 4 vins molt mediterranis i per tant amb varietats típiques com ara Garnatxa, Carinyena i Monastrell, o si més no molt ben adaptades al clima suau i atemperat, com la Sirah. I comencem justament amb la Syrah de Conca de Barberà, un Arnau 2008 amb 4 mesos de barrica.

El vi syrah és un vi amable i saborós, d'aroma profund a fruites silvestres i violetes. El color és intens, refinat, sòlid i auster, especiat i d'acidesa destacable ... i en aquest cas l'Arnau 2008 de les Bodegues Rende Masdeu es va mostar així molt al principi i en nas, perquè en boca es quedava un pel curt i va desapareixer de la copa en menys de 30 minuts. Per fer justícia cal dir que era el vi més econòmic, ja que parlem de 10 € en botiga.

El segon vi en tastar va ser el Carinyena, una bona carinyena de Terra Alta el Llàgrimes de Tardor Selecció 2005 de la Coop. Sant Josep de Bot, tot i que soc de la opinió que no és un monovarietal i que porta garnatxa (Ho penso bàsicament per aquest puntet de gominola que tenia). La qüestió es que aquest si que va agradar i força, ja que de segur que estem parlant d'un vinàs, força agradable, llaminer, fruita madura, amb una punta alcohòlica que no molesta. Va anar millorant tota la nit.

El tercer, emho, crec que el millor de la nit, un vi que no coneixiem pràcticament ningú d'una bodega molt petita del Montsant del poble de la Figuera, segons ens va comentar en Jaume. El PATER 2006 de la bodega Ficaria Vins, un vi de Garnatxa 100% de producció molt petita i vinyes velles, el 50% del vi fermenta en botes de 500 lts i reposa de 12 a 14 mesos en barriques de roure francès. Opulent i fresc a la vegada, molt llaminer, cireres, groselles, i notes cremoses del roure molt ben integrades .. molt bona acidesa que va acompanyant tota la nit i fa que no et cansis de veure'l. Una "Xulada" i un bon descobriment.

Per últim, un vi que potser no va entendre ningú perquè la Monastrell no és un raïm fàcil tot i que si parlem de vins mediterranis no pot faltar-hi. Raïm difícil, de molts matissos, amb un fons dolç i amargòs a la vegada que no agrada a tothom. Era l' Estrecho 2005 de les bodegues Enrique Mendonza, un vinàs com tots els que el·laboren aquesta família que tant i tant estima el vi i referència de la D.O. Alacant. De totes maneres, reconec que va costar molt que s'obrís, per mostrar-se tímid entre dolç, fruita molt i molt madura, guindes en licor, molts balsàmics i força fusta, ja que el problema de l'alcohol és que anul·la una mica la fruita... en fi ... tothom esperava ja l'estrella d'aquella nit.

Aquesta va ser ni més ni menys que un PAGO DE CARRAOVEJAS CUESTA LAS LIEBRES 2004 de Ribera Duero.... ains... tanta il·lusió que li posem en aquests vins i llavors t'emportes uns xascos... anem per parts ... el vi es una passada, un vi excel·lent sense ni un defecte, però es clar això és com la parella, qui vol tenir a don/ña perfecte al costat si llavors no ens demostra que ens estima, no ens fa trempar, tothom ens diu quina sort que tens, però mira tu prefereixes al lleig o lletja del costat. Doncs això és el que ens va passar a tots, un bon vi, clàssic, fusta i més fusta (massa???) molt americà vaja. però ens quedavem amb la garnatxa del vell Montsant.

"Lo dicho": un molt bon vi.

Com que ens va semblar que no haviem begut prou, varem obrir un parell d'ampolles de cava Jaume Giró BN Selecte Gran Reserva guardonat amb la medalla d'or EFFERVESCENTS DU MONDE - 2009 excel·lent cava, molt complex, vinós, i amb molt de cos.

Tots els vins, excepte l'Estrecho i el Pago de Carraovejas estàn distribuits per Hedodist.

I qui no estigui d'acord ... doncs ja m'ho farà saber.

Troballes al "super"

Troballa: "Vi amb una RQP (relació qualitat preu) excepcional trobat per un atzar o en el curs d'una investigació, d'una busqueda ... normalment al super o a la viniteca de prop de casa".

Qualitat i originalitat al millor preu.

Vi Troballa: Rectoral de Amandi 2008. D.O. Ribera Sacra (Galícia)
Lloc: Alcampo Sant Quirze
Preu: 6,5€ (val a dir que l'última vegada que vaig comprar aquest vi, em va costar 4,50 €)

Ja us vaig comentar en l'anterior post que un dels meus raïms, era la Mencía. La Mencía té comportaments molt diferents segons es tracti del Bierzo (Castella-Lleó) o de Ribera Sacra (Galícia). En el Bierzo es mostra potent, amb una gran personalitat, color, sedositat, un pel falta d'acidesa potser, tot i que tenen gran capacitat de guarda. En canvi a Ribera Sacra ens donaria vins amb una acidesa més remarcable, més fruitosos frescos i suaus.

Cata: Primer de tot la presentació és bastant atípica, etiquetatge rosa, però rosa quico eh??? però mira justament per això em va cridar l'atenció entre les estanteries del supermercat. En vista es d'un cirera viu, ribet violeta, capa mitja alta (si us fixeu quasi no es transparenten els dits si els posem sota la copa), poca llàgrima (alcohol 12,5%) tot i que tenyeix la copa. M'encanten els colors dels vins negre joves ...

En nas tot i que no té una intensitat massa alta hi trobem bàsicament fruits vermells, poc madurs, làctics, vaja jo en resum hi trobo olors de petit süise de maduixa-plàtan, i notes d'espècies (pebre negre, potser) .

En boca és saborós, un pel dolç, atac suau, molt llaminer, tremendament fruitòs, molt fresc. Festival de gominoles. Final no massa llarg (és a dir la percepció que es manté dins la boca no es molt llarga).

Es un vi per tenir en compte tot i que la pujada de preu és impressionant.

I a mi que m'agrada

He decidit fer una declaració de principis i explicar-vos mica en mica el que em fa gaudir més que, probablement, serà del que més conversarem.

Podriem dir que en general tots els vins si estan ben fets m'agraden, però hi ha unes varietats concretes que hi tens cert feeling, unes zones, uns vins concrets que els tracto millor que d'altres, perquè tenen una historia al darrera, perquè tenen més tipicitat, perquè quan vas visitar la bodega et van tractar molt bé, normalment vins amb una relació qualitat-preu bona.

En aquest cas val a dir que soc una enamorada de la garnatxa tant blanca com negre del Priorat o Empordà, gaudeixo molt amb la deliciosa estructura de la Mencía del Bierzo o Ribera Sacra, el caràcter tan mediterrani de la Monastrell, la princesa Pinot Noir, la sensual Merlot i l'antiquíssima Albarinyo. Us haig de dir però, que potser d'aquí 10 dies he canviat d'opinió perquè m'ha fascinat un altre tipus de vi ... en fi, el meu criteri és així de volàtil.

Llavors en última instància tindriem aquells vins amb ànimes bessones a la meva, potser amb defectes com jo, aquells que t'ericen els pels dels braços, aquells que et fan por tastar-los massa vegades per si algun d'aquests glops et decep, aquells que els hi poses paisatge i companyia... La veritat és que d'aquests n'hi ha pocs, però tot just acabo de començar i que voleu que us digui encara som joves i ens queden moltes copes a tastar.

Tots ells tenen ànima.

De tot això és del que em ve de gust parlar. Quins vins us emocionen a vosaltres????