Ja fa temps volia escriure sobre Porrera, és un poble que em fascina, encantador, irreverent, orgullós, altiu, encara verge de totxo, petit, només 475 hab. i tot i això amb 18 cellers en el seu si, de fet quan entres a Porrera i vas a parar irremeiablement a la Plaça Catalunya, centre de la vila, baixes del cotxe i ensumes vi, com si de les fonts, dels bassals i del riu Cortiella que travessa Porrera hi brollés vi. Tot està perfumat de Priorat.
De fet si algú vol entendre el Priorat, ho ha de fer des de dalt a Porrera, entendre que la duresa d'aquesta terra i per tant la dificultat de treballar-la és la que perfila no només el caràcter dels seus vins sinó també de la gent que hi viu.
SITUACIÓ.
El poble de Porrera està íntimament lligat a la vall del riu Cortiella. Disposat al fons de la vall, en un punt on aquesta s’obre una mica en trobar-se amb el torrent de la Teixeta, la seva visió des del coll major venint de Falset és com si hagués rodolat muntanya avall fins quedar assentat sobre la vessant assolellada del riu, a recer dels vents del nord i sota l’esguard de la serra del Molló. El seu terme municipal s’estén per tota la vall del riu.
La població és agrícola, encara que només s'aprofita un 40% del terme. La resta roman erma, dedicada a pasturatge, garriga o bosc. El regadiu no arriba ni a l'u per cent dels conreus.
El conreu principal és avui la vinya, seguit de l'avellana i l'ametller.
UNA MICA D'HISTORIA.
Porrera és un d'aquells pocs pobles del Camp i l'Ebre als quals la història els ha reservat la fama de lliberals i insurrectes. Com en gairebé tots els casos, se l'han guanyada. Era un dels pobles que més es van enfrontar al domini senyorial de la cartoixa d'Escaladei.
A l’any 1462 defensà la Generalitat enfront el rei, en la guerra de Successió contra les tropes borbòniques, en el bandolerisme del segle XVI contra la reialesa, contra les forces napoleòniques a principis del XIX i contra els absolutistes que el 1822 cremaren la vila per tercer cop a la història. També, al segle XIX, amb les guerres entre absolutistes i lliberals, Porrera era, aleshores, una de les poques illes antiabsolutistes i anticlericals del territori. Fou un dels pobles que més va defensar la Constitució de Cadis de 1812 i arran d'això van ser nomenada vila eminentment constitucional.
Durant el segle XVIII, a Porrera i a tot el Priorat, es van viure uns moments de fort creixement econòmic. L’aiguardent era la principal beguda de la gent i sobretot dels mariners. Reus, París i Londres eren els mercats on s’establien els preus d'aquesta beguda i des del port de Salou s’exportava arreu. La gran demanda va fer que el Priorat s’especialitzés en el conreu de la vinya.
La segona meitat del segle XIX va ser un altre gran moment d'esplendor del Priorat. La febre d’or va ser un període d'eufòria econòmica de la viticultura catalana. Tot va començar quan les vinyes europees van ser atacades per la fil·loxera, un insecte que matava la vinya. Com que no tenien vi propi, els països Europeus es van veure forçats a importar-lo i Catalunya es trobava en una situació immillorable per abastir el mercat. Van augmentar molt les produccions i es va plantar vinya fins i tot en els llocs més difícils i escarpats del territori. Finalment la fil·loxera arribà a Porrera el 1894, tot i que es van salvar algunes vinyes històriques que segueixen ben plantades i oferint la seva mínima producció anual.
En un altre àmbit, Porrera ha conservat sempre el seu aspecte senyorial i orgullós: les cases, espaioses i sumptuoses; els carrers, el riu i les amples portalades, recorden el seu gloriós passat. Destaquen sobretot els rellotges de sol, datats entre els anys 1840 i 1880, amb peces realment interessants, com ara el rellotge vertical declinant, anomenat «rellotge de tarda», difícil de trobar arreu de Catalunya, o el del Portal, considerat el més gran en dimensions. N'hi han 14 en tota la vila
* Informació extreta de http://www.turismepriorat.org/ca i http://www.porrera.org// i http://www.cellersdeporrera.com/wordpress/
TERROIR
Per parlar dels vins de Porrera, potser hauriem de parlar primer de la D.O. que l'ampara Denominació d'Origen Qualificada del Priorat. Priorat és terra de còdols i licorella, tret característic d'aquesta zona, que en definitiva és un tipus de pissarra de l'època carbonífera, i que tot i tenir un aspecte de duresa, s'esmicola fàcilment i encara així la vinya ha de fer un gran esforç superar la part erma i arribar a poder xuclar quelcom d'aigua i aliments que els mantingui en vida i donar fruit. Té un alt contingut mineral, cosa que fa que a la vista i amb sol ofereixi uns tons irisats i els costers semblin mars de plata i coure.
Per parlar dels vins de Porrera, potser hauriem de parlar primer de la D.O. que l'ampara Denominació d'Origen Qualificada del Priorat. Priorat és terra de còdols i licorella, tret característic d'aquesta zona, que en definitiva és un tipus de pissarra de l'època carbonífera, i que tot i tenir un aspecte de duresa, s'esmicola fàcilment i encara així la vinya ha de fer un gran esforç superar la part erma i arribar a poder xuclar quelcom d'aigua i aliments que els mantingui en vida i donar fruit. Té un alt contingut mineral, cosa que fa que a la vista i amb sol ofereixi uns tons irisats i els costers semblin mars de plata i coure.
En els vins aporten mineralitat que els fa elegants, frescos, tot i que la linia de la mineralitat és molt difusa ja que hi han molts tipus de mineralitat: gama metàlica, gama calima, gama grafit, carbó, pissarra, granit...ens quedaríem amb la gamma de pissarra, pedra seca, pedra de riu, fosfor, ...
En els paisatges del Priorat i especialment Porrera es diferencien les plantacions més velles, situades als costers inclinats dels turons de llicorella, i les més noves ubicades en terrasses.
El conreu no és gens fàcil. La majoria de les tasques per conrear la vinya s’han de realitzar manualment, fins i tot s’utilitzen animals per llaurar. La producció d'aquestes vinyes és baixa i els raïms tenen elevades concentracions de sucre i taní. El sòl i el clima temperat mediterrani, sec, amb estius molt calorosos i hiverns freds, són els elements decisius per aconseguir uns vins d'alta qualitat molt tipificats.
Per les característiques del seu terrer i el seu microclima, Porrera és un indret especial per a la carinyena. Factors com la seva major alçada, l’orientació al nord, o la proximitat al mar, doten aquesta subzona de la DOQ d’unes temperatures més fresques, propiciant un període de maduració del raïm més perllongat i una verema més tardana. El fet que la carinyena pugui madurar amb major lentitud, millora la finor i l'equilibri dels vins resultants, rebaixant alhora la potència present en altres zones més càlides de la DOQ.
LES VARIETATS
A Porrera, generalment trobem aquestes varietats barrejades a la mateixa finca. Ara un cep de Samsó, ara un de Garnatxa, ara un de Picapoll Blanc, al costat d'un cep altra vegada de Carinyena, i un de Garnatxa Blanca ...
En blancs les varietats autòctones són la Garnatxa blanca, la Picapoll i Pedro Ximenes.
ELS VINS I ELS SEUS CELLERS
Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció. Les varietats de raïm recomanades són la garnatxa i el samsó. Els vins tenen una alta graduació, d'un mínim de 13.5° arriben fins a 23°. Són forts, brillants, persistents, rics en taní que fa que siguin força astringents. Els criança i reserva envellits en roure gaudeixen d'una alta consideració.
L'exportació principal és als Estats Units, seguit de Suïssa.
Els seus vins són estil, potència, sol, maduresa, austeritat, mineralitat, carnositat, duresa, alcohol, patiment.
A Porrera hi trobem tots aquests cellers:
Celler de
l’encastell, SCP
|
Castell,
13 Porrera
|
Raimon
Castellvi
|
roquers@roquers.com
|
|
Celler
Ardèvol i Associats
|
Barceloneta,
1 Porrera
|
Josep
Ardèvol
|
cellerardevol@yahoo.es
2r@2rgestio.com
|
|
Clos
Dominic, SL
|
Pau
Casals, 4 Porrera
|
Paco
Castillo Domi Baireguet
|
closdominic@closdominic.com
|
|
Cims de
Porrera, SL
|
Ctra.
Torroja, s/n Porrera
|
Adrià
Pérez Diego Durán
|
adriaperez@cimsdeporrera.com
|
|
Celler
Cal Pla, SL
|
Prat
de la riba, 1 Porrera
|
Joan
Sangenís
|
joan.sangenis@terra.es
|
|
Sangenis
i Vaqué, SL
|
Pl.
Catalunya, 3 Porrera
|
Maria
Sangenís Pere Sangenís
|
celler@sangenisivaque.com
|
|
Celler
Castellet
|
Font
de dalt, 11 Porrera
|
Jordi
Castellet
|
cellercastellet@yahoo.es
|
|
Tros
del Padrí, SL
|
Pl.
Catalunya, 5 Porrera
|
Imma
Aixalà
|
trosdelpadri-bernardmagrez@hotmail.com
|
|
Vall-Llach
|
Pont,
9 Porrera
|
Salus
Álvarez
|
salus@vallllach.com
|
|
Marco
Abella
|
Ctra.
Cornudella km 0,7 Porrera
|
David
Marco Eduard Durán
|
dmarco@marcoabella.com
|
|
Mas
Martinet Ass., SL
|
Av.
Vidal i barraquer, 8 Porrera
|
Marc
Pérez
|
mperez@masmartinet-ass.com
|
|
Celler
Joan Simó
|
Onze
de setembre, 7 Porrera
|
Gerard
Batllevell
|
leseres@cellerjoansimo.com
|
|
Merum
Prioratí
|
Prat
de la riba, 40 Porrera
|
Marta
Puig
|
marta@merumpriorati.com
|
|
Parmi
Priorat
|
Prat
de la riba, 20 Porrera
|
Sisco
Álvarez
|
parmipriorat@yahoo.es
|
|
Balmaprat,
SL
|
Prat
de la riba, 5 Porrera
|
Mayte
Pellicer
|
balmaprat@hotmail.com
|
|
Trosset
de Porrera
|
Dalt,
6 Porrera
|
Diego
Durán Eduard Durán
|
eduransanchez@gmail.com
|
|
Ester
Nin
|
ester_nin@hotmail.com
|
|||
Ferrer
Bobet
|
Ctra.
Falset, km 7,0 Falset
|
Isabel
Fortuny
|
ifortuny@ferrerbobet.com
rbobet@ferrerbobet.com
|
Tot i que no em prenc Priorats per acompanyar un àpat senzill de cada dia, crec humilment que sovint són maltractats per considerar-se vins cars. Aviam si us puc explicar per què no ho són:
- Tal i com hem explicat abans, la terra és escarpada, per veremar cal fer un gran esforç, i fer-ho la majoria de vegades de forma manual.
- Són minifundis. Això dificulta la seva explotació.
- Política de preus justos amb els agricultors.
- Concepte: fer bons vins que expressin la terra, de manera que es cuiden les vinyes i es menyspreen el raïm que no són de qualitat.
- Baixa producció, degut la majoria de vegades a vinyes molt velles, i a un control d'aquesta mitjantçant la poda en verd.
- Hi ha un fet del qual mai ningú té en compte que és aquest ressorgiment del Priorat. Per sort o per desgracia, el Priorat sempre ha estat oblidat a nivell d'administracions, cosa que ha fet que en certa manera és preservés el seu llegat agricola i natural, i que gracies a iniciatives privades el Priorat no sigui una comarca morta amb pobles fantasmes. Són 5,René Barbier, Josep Lluis Pérez, Dafne Glorian, Carles Pastrana y Álvaro Palacios, els revolucionaris els que fan possible el ressorgir d'aquesta zona i el seu reconeixement internacional. I senyors, si avui podem passejar i gaudir d'aquest paissatge, té un preu, mai prou alt.
- Segons la FAO Organització de las Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) el Priorat compleix totes les condicions per elaborar uns dels millors vins del món.
No és car pagar 5 € per un vi que et deixa indiferent i per contra no us sembla just pagar-ne 25€ per tot aquest valor afegit??
El Priorat m'agrada i Porrera en especial em té enamorada, potser perquè... "potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l'hem fet moltes vegades" Tal i com deia Martí i Pol ...
1 comentari:
Genial, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada